Aquesta informació es va publicar originalment el 28 de febrer de 2022 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Aquest indret ocupa una posició lleugerament enclotada, a la capçalera de la riera de Pierola, afluent del riu Anoia, i es localitza en un lloc molt proper a Can Solà de la Roca i a Can Ventura, a tocar de l’antiga carretera N-II (al nord del túnel del Bruc) i de la urbanització de Montserrat Parc, per on s’hi accedeix. Situada a la Depressió Geològica de l’Ebre (o Conca Geològica de l’Ebre), una de les tres unitats geològiques que constitueixen el sòl i el subsòl de Catalunya, es localitza en un indret molt proper a una de les dues altres unitats geològiques de Catalunya, la Serralada Prelitoral Catalana (del Sistema Mediterrani). Precisament, molt prop del lloc on es troba la balma, aquesta serralada encavalca a la depressió, al paratge de Roques Blanques, en un lloc on hi ha una extraordinària complexitat geològica. Tot i situar-se a menys de dos quilòmetres de l’encavalcament acabat d’esmentar, el materials geològics que apareixen a la balma de Can Solà es troben poc afectats per aquest accident tectònic, almenys aparentment, tret de diverses fractures, visibles a l’interior de la balma. Aquesta es localitza sobre un aflorament de materials de l’Eocè, d’uns 45-55 milions d’anys amb uns nivells de conglomerats (pinyolencs) molt carbonatats, que apareixen formant uns estrats molt potents.
Pel que fa a les característiques de la balma, cal dir que és una de les més grans de Catalunya. Té una llargària que sobrepassa lleugerament els 200 metres, mentre que la fondària és d’uns 35 metres i l’alçada és d’uns 17 metres, a la part central. A l’interior hi ha una surgència d’aigua, de cabal força variable. Com que l’aigua naixent ha circulat a través de roques carbonatades, ha originat un interessant dipòsit de tosca. Sembla que aquestes aigües van ser emprades per regar, alhora que la balma era utilitzada com a aixopluc del bestiar.
Nom del paratge: Balma de Can Solà.
Situació: Aquest indret forma part de l’actual terme municipal del Bruc, tot i que va ser del terme del Castell de la Guàrdia.
Situació geològica: Forma part de la Depressió Geològica de l’Ebre (o Conca Geològica de l’Ebre), molt a prop dels denominats Altiplans Meridionals (dels quals Montserrat és el seu màxim exponent). Com correspon a la seva situació, els materials son força detrítics. En efecte, hi afloren nivells de conglomerats carbonatats que pertanyen al Cenozoic (concretament a l’Eocè) i tenen una antiguitat d’uns 45–55 milions d’anys.
Importància geològica: És una de les balmes més grans de Catalunya, i sense cap mena de dubte, la mes gran de la Catalunya Central.
Materials geològics: La balma es troba situada entre afloraments dels materials detrítics dels mantells al·luvials de la Depressió Geològica de l’Ebre.
Accessos: El més senzill és accedir-hi des de la carretera N-IIz, partint del km 572’1, baixant cap al Sud. S’hi arriba en uns deu minuts; però la baixada es perillosa si ha plogut, ja que el camí transcorre entre blocs i fragments de calcària.
