Poden les màquines arribar pensar i actuar com ho fem els humans? Els sistemes d’intel·ligència artificial treballen per aconseguir màqui­nes que assimilin gran quantitat d’informació i siguin capaces de pren­dre decisions per elles mateixes. Això ja fa possible, per exemple, que les plataformes de televisió o de música recomanin continguts d’acord amb els gustos de cada usuari. En la indústria, dona lloc a sis­temes de producció més eficients, flexibles i ràpids.

Empreses més connectades, però també més vulnerables. La ciberse­guretat és un eix clau en la indústria 4.0, ja que la connectivitat impli­ca riscos i, per tant, la necessitat de protegir els sistemes industrials davant les amenaces informàtiques.

En la secció que pretén fomentar hàbits saludables a l’hora de menjar, avui portem l’etiqueta d’un producte molt habitual al rebost de la gran majoria de llars. L’etiqueta del producte misteriós i la seva informació nutricional són aquestes:

El pastís Sacher, conegut com Sachertorte, va ser creat l'any 1832 per l’austríac Franz Sacher, que era un jove aprenent d’una pastisseria de Viena. Un dia el príncep Klemens Wenzel von Metternich va encarregar un pastís a la pastisseria on treballava Franz, però just aquell dia, el pastisser estava malalt, així que Franz amb només setze anys va haver de preparar-lo ell sol. En aquell moment el pastís que va elaborar no va tenir èxit, però al cap de dotze anys, a mesura d’anar-lo practicant, va començar a vendre’s arreu d’Europa amb un gran èxit fins a obrir la seva pròpia pastisseria a Viena.

Els robots van entrar a les fàbriques fa molts anys. Tradicionalment, s’han utilitzat per portar a terme tasques complexes i repetitives, i han substituït moltes vegades el treball humà. Amb la indústria 4.0, una nova onada de robots arriba a les empreses. Són els robots col·laboratius o "cobots".

Després d’un hivern feixuc i d’uns mesos amb baixes temperatures, consumint la mateixa varietat de fruites no gaire més enllà de la poma, la pera, el plàtan, la taronja i el kiwi, arriben les maduixes.

Un cop més, en aquesta secció volem fomentar hàbits saludables quan es tracta de menjar. Comprar amb seny i cuidar el nostre cos evitant que ningú ens enganyi. Avui presentem l’etiqueta del producte misteriós que analitzarem conjuntament amb la informació nutricional:

L'economia circular és un concepte econòmic que s'interrelaciona amb la sostenibilitat i que té com a objectiu que el valor dels productes, els materials i els recursos es mantingui en l'economia durant el major temps possible, reduint al mínim els residus.

Als restaurants de Manresa escassegen els plats sense gluten ni lactosa. N’hi ha pocs que ofereixin un menú apte per a aquelles persones que són intolerants al gluten i a la lactosa (ser intolerant al gluten significa no poder consumir res que contingui farina de blat, i lactosa res que s’elabori amb llet de vaca o derivats). Així doncs, molts restaurants presenten un menú diari de tres plats de primer, tres de segon i tres de postres, entre els quals els intolerants al gluten i la lactosa es veuen limitats a escollir només una opció.

Tots l’hem vist alguna vegada, al costat dels interruptors magnetotèrmics, però cal no confondre’ls. L’interruptor diferencial protegeix contra derivacions elèctriques a terra, que es produeixen per exemple quan algú de nosaltres accedeix a una part en tensió de la instal·lació i diem casolanament que ens enrampem. El que estem fent és provocar una fuita de corrent de dins el circuit elèctric. Això ho detecta l’interruptor diferencial, que talla en mil·lèsimes de segon el pas del corrent elèctric.

Manresa no és una ciutat pesquera, però té peixateries a cada cantonada. Com a éssers humans, necessitem consumir peix perquè és una font de proteïna animal que ens ajuda a crear múscul i teixit, entre d’altres. Segurament heu sentit dir que hi ha dues varietats de peix: el blanc i el blau.

Avui tornem a la secció que pretén ajudar-nos a comprar amb més seny i alimentar-nos millor amb un nou producte que podem trobar amb facilitat en supermercats. Si tens uns quants anys recordaràs haver berenat a la joventut un entrepà farcit tant d’aliments dolços com salats. Avui presentem l’etiqueta i la informació nutricional d’un producte que de ben segur va ser protagonista de la versió dolça de molts d’aquells entrepans de joves i no tan joves:

La podem confondre amb un sistema de climatització convencional de bomba de calor que fem servir per escalfar o refredar els locals, perquè els equips instal·lats són molt semblants.

L’oli d’oliva verge i l’oli d’oliva verge extra (OOVE) són els que predominen a les cuines de casa nostra. L’oli d’oliva, sense especificar que sigui verge, és un oli refinat, una barreja d’oli refinat amb altres olis. Que sigui verge ens assegura que mantingui les propietats beneficioses pel nostre organisme i que durant el procés d’extracció no s’hagin vist alterades per procediments químics.

Si la primera revolució industrial va ser la introducció dels sistemes de producció mecànics amb tracció hidràulica i de vapor –anys 1750 als 1850–, la segona va ser la producció en sèrie, la divisió del treball productiu, l’ús de l’electricitat, la indústria química i l’automobilística –anys 1850 als 1950–. La tercera revolució va ser la incorporació dels ordinadors –la microelectrònica i tecnologies de la informació– per automatitzar processos –anys 1950 als 2000.

Ser conscients d’allò que mengem no és pas cap bestiesa. Depèn de nosaltres nodrir el nostre cos adequadament. De fet, el que mengem avui determinarà el nostre estat de salut de demà. La incògnita d’avui passa per endevinar a què correspon aquesta etiqueta d’un aliment que podem trobar en molts supermercats:

Diuen que és sentir “xocolata” i salivar. Que si xocolata a la tassa, xocolata de cobertura, xocolata desfeta, xocolata a la pedra, xocolata amb llet, xocolata blanca i xocolata negra. La xocolata és aquella textura dolça que ens permetem a qualsevol hora del dia, sigui a mig matí, després de dinar, a mitja tarda o al vespre.

L’hidrogen és net, invisible, inodor, inòcul i menys pesat que l’aire. A més, ben gestionat és totalment segur i suposa el 70% de la matèria del nostre Univers. Com a font de combustible és entre dues i tres vegades més eficient que els actuals motors de combustió i no emet CO2, ni cap altre gas contaminant (òxids nitrosos, monòxid de carboni, restes d’hidrocarburs, benzopirens, òxids de sofre, òxids de nitrogen...).

Carlota Bruna, nutricionista, activista mediambiental i autora de "Camino a un mundo vegano", ha iniciat aquest passat setembre el projecte de Macaranda, que pretén lluitar contra el canvi climàtic mitjançant l’alimentació.

L’empresari o el futur empresari ha d’estudiar molt bé quines són les seves obligacions legals abans d’obrir portes d’un negoci, totes associades al pagament d’uns tributs o taxes. En algun cas poden ser insalvables, tot i fent aquests pagaments, perquè van associades a aspectes de prevenció i seguretat de les instal·lacions, que si no es poden complir el negoci no podrà obrir portes o les haurà de tancar un cop obertes, cosa encara més greu.

Una molla tova per fregar el tomàquet i fer-hi regalimar un bon raig d’oli d’oliva verge, una molla flonja per sucar al fricandó de vedella, una molla humida per menjar pa amb xocolata i una crosta cruixent perquè quan queixalem encara sentim l’olor del torrat.

Més enllà dels supermercats i hipermercats, font de concentració de productes nacionals, internacionals i globalitzats, hi continua havent el petit treballador que ha d’aixecar la persiana per guanyar-se el pa de cada dia. El petit treballador que fomenta el comerç local no ha perdut l’esperit de comerciant i segueix oferint productes de proximitat i un tracte proper al consumidor. El producte de quilòmetre zero ha tingut molta rellevància durant aquests darrers anys i arran de la pandèmia la tendència ha augmentat encara més.

Fa temps que sentim a parlar del 5G, la cinquena generació de telefonia mòbil, i ara sembla que serà una realitat aviat.

Segur que beveu llet i segur que més d’una vegada al dia. Quan som nadons és el nostre principal aliment, sigui llet de la mare o de fórmula. Quan som nens, bevem llet per esmorzar i possiblement abans d’anar a dormir. Quan som adults continuem bevent llet amb el cafè amb llet del matí o amb el tallat de després de dinar.

Fa poc l’Ajuntament de Manresa ha publicat la guia "La fotovoltaica a la ciutat de Manresa. Generar energia solar a casa teva és ara molt més fàcil!". La guia entre altres coses ens diu que Manresa es una de les ciutats catalanes propícies per a la instal·lació de plaques solars per la irradiació global que rep (entre 14,5 i 15 MJ/m2dia). També la Comissió Europea ha vinculat els seus ajuts als països per la pandèmia de la covid a una implicació efectiva contra el canvi climàtic.

Coneixem la crema de cacauet perquè hem vist desenes de pel·lícules en què la ‘peanut butter’ és l’estrella dels esmorzars a les cuines americanes. Una crema de textura espessa, que els ianquis anomenen mantega de cacauet. L’escampen amb un ganivet sobre les llesques de pa amb un toc de melmelada de maduixa o bé se la mengen a cullerades.

Ha passat més d’un any d’ençà que estem tots trasbalsats per la presència del virus. Una pandèmia que ha superat els dos milions de morts a tot el món i els 90 milions d’infectats. Les vies de contagi reconegudes són per contacte directe o contacte estret amb persones infectades a través de bioaerosols: partícules transportades per l’aire, constituïdes per components vius o molècules grans que han estat alliberades per un ésser viu.