Al sud-est de la ciutat, al barri de Sant Pau, es troba aquest curiós aqüeducte en desús de principi del segle XVIII, que formava part del sistema de regadiu de l’horta de Sant Pau, situada en una vall estreta encarada al sud, amb menys glaçades que a la resta del terme.
La parella artística Joel Joan i Hèctor Claramunt, directors de grans èxits com "Escape Room" o "El pare de la núvia", tornen als teatres amb un nou espectacle: "El Gran Comediant". L’obra es va poder veure el passat dissabte a la sala gran del teatre Kursaal, amb dues funcions, gairebé totes les entrades venudes i un aforament de sala al 100%.
El passat 3 de novembre es va fer la taula rodona, dins del cicle "Temes del Pou", sobre "La lluita contra la violència masclista", a la Sala d'Actes del Centre Cultural el Casino.
El mes d'octubre vàrem dedicar el reportatge central a parlar de la pedra seca, que a la nostra comarca s’associa inevitablement al món de l’oli i a l’auge del vi, durant el segle XIX. Pel que fa a les oliveres, el lingüista Carles Riera em fa adonar que al Bages hi ha una varietat autòctona anomenada "corbella".
per Josep M. Mata-Perelló i Josep Girabal i Guitart (Geoparc de la Catalunya Central)
Situat a la comarca del Moianès, però fora del Geoparc de la Catalunya Central, el salt de la Tosca pertany al municipi de Castellcir, tot i que es situa a l’enclavament de Marfà, entre els termes municipals de Castellterçol i Moià. Tot i això, és molt proper a l’esmentat Geoparc de la Catalunya Central, a menys d’un quilòmetre.
28/10/2021
Recuperació d’un marge de Cal Cuques. | Foto: Francesc Rubí.
Gairebé 400 barraques de vinya –d’un total d’unes 4.000 en tot el Bages–, tines, marges, camins empedrats, pous, fites o fins i tot una era. L’inventari fet per Jaume Plans, per encàrrec de l’Ajuntament, ens dona fe que el terme de Manresa conserva nombrosos testimonis de construccions de pedra seca. L’any 2018, la Unesco va declarar aquest art Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat i a la ciutat hi ha diverses iniciatives per mantenir i refer barraques, camins i marges en mal estat.
Projecte de la família Roqueta d’elaboració de vins com a principis del segle passat, al mas Arboset, on disposen d’una tina de pedra seca voltada de vinyes de més de vuitanta anys.
«Que ningú es dediqui al teatre», adverteix l’actor manresà Jordi Figueras. Ell sap més que ningú de què parla. La professió demana hores de sacrifici per aprendre’s un paper i capacitat per sortir en escena sigui quin sigui l’estat anímic en què et trobes. I tot plegat acompanyat per unes condicions laborals inestables que et poden deixar temporades llargues sense feina. «De debò, aconsello a aquell que estigui a punt d’embarcar-se en aquest món que abandoni abans no sigui massa tard, si no és que, igual que em passa a mi, no pugui viure sense el teatre», manifesta.
Una molla tova per fregar el tomàquet i fer-hi regalimar un bon raig d’oli d’oliva verge, una molla flonja per sucar al fricandó de vedella, una molla humida per menjar pa amb xocolata i una crosta cruixent perquè quan queixalem encara sentim l’olor del torrat.
Anna Soler Comas és cap d’estudis d’Esclat i especialitzada en violoncel, té el títol professional de Cant al Conservatori de Música de Barcelona i el de Saxo pel de Badalona. Llicenciada en Història de l’Art per la UAB, ha format part com a violoncel·lista de l’orquestra Virtèlia Sinfonietta, del quartet de corda Andrea i com a soprano de l’Orfeó Manresà i del quartet Jazz Veu. Saxofonista del quintet de jazz Madams i de la Big Band de la Unió Musical del Bages, ha participat també en el cor Esclat Gospel Singers. Des del 2017 és membre de la coral Escriny i del col·lectiu Música per la Llibertat.
La foto és del 7 de juny de 1931, al balcó de l’Ajuntament de Manresa. Al centre, imponent, el president de la Generalitat de Catalunya Francesc Macià, que feia poc s’havia dirigit als assistents a la plaça Major, aleshores anomenada plaça de la República, plena de gom a gom, després de descobrir la làpida commemorativa de les Bases de Manresa al Saló de Sessions de l’Ajuntament.
18/10/2021
Fumanya. La reconstrucció de la natura no és mai el que sembla. Hi veieu petjades de dinosaure?
En l’article del mes passat dèiem que hi ha hagut dues grans tradicions en la realització dels documentals de natura en els seu inicis. Aquestes dues tradicions conflueixen al llarg del anys en dues noves maneres de construir la natura actualment. Una és la dels anomenats "blue-chips" i, l’altra, els documentals estàndards de natura.
"Ser arbre", de Josep Morral, serà al Centre Cultural el Casino fins al proper 24 d'octubre. Comissariada per l’artista, amb el fotògraf Enric Casas, company seu al col·lectiu Quaderns de Taller, i l'artista visual Roser Oduber, directora del CACiS El forn de la Calç, en l'exposició la pintura acrílica, la fotografia, els llapis i els elements naturals dialoguen amb sentit.
per Josep M. Macià Roldan, gerent i secretari tècnic del Col·legi d’Enginyers Tècnics Industrials de Manresa
En el número d'estiu del Pou, es parlava àmpliament de la febre de les càmpers. Per diferents raons, ara és això, una febre i una moda, fins al punt que costa molt trobar càmpers o furgonetes per adequar. Diversos casos eren analitzats i s’exposava l’ús, les vivències i les anècdotes de cadascun. Avui ens toca comentar que en tota reforma important que fem en un vehicle caldrà fer-ne l’homologació i legalització a la ITV, amb la documentació que ens pot preparar un enginyer.
L’anomenat capitalisme salvatge apunta, cada cop més, a la línia de flotació de l’estat del benestar. Fa pocs dies, el ministre de Seguretat Social espanyol, José Luis Escrivá –d’un partit dit obrer i socialdemòcrata–, convidava a ajornar l’edat de jubilació més enllà dels 65 anys.
Per participar només ens has de seguir a Instagram i fer m'agrada a la publicació dels espectacles dels quals vols aconseguir les entrades dobles. El dia 13 d'octubre farem el sorteig entre tots els participants.
En el marc dels actes de la Setmana de la Gent Gran, el passat 6 d’octubre es va fer la taula rodona, dins del cicle "Temes del Pou", sobre "La defensa dels drets de la gent gran", a la Sala d'Actes del Centre Cultural el Casino.
Us presento una de les últimes novetats de Vinyes d’Empremta, de Navàs, un celler que any rere any creix en finesa de les seves microvinificacions. El 2019 va ser una anyada càlida, però tot i així la frescor d’aquest vi és magnífica.
El passat divendres, el cantant terrassenc Miki Nuñez va actuar per primera vegada a la Sala Gran del Kursaal per presentar la seva nova gira “Iceberg”. Un concert en què el van acompanyar Albert Borràs (guitarra), Carlos Bastida (baix), Jofre Alemany (saxo), María Cofán (trombó), Neus Aranda (trompeta), Oscar Jorba (bateria) i Xavier Borràs (teclat).
per Josep Girabal Guitart i Josep M. Mata-Perelló (Geoparc Mundial UNESCO de la Catalunya Central)
Un passeig per la rodalia d’Artés, per un itinerari senyalitzat i amb plafons informatius, ens permet veure unes roques de conglomerat peculiars, d’un color gris fosc molt diferent del roig intens característic dels terrenys on es troben. Són el resultat de la consolidació de graves, una barreja de petits còdols i sorra units per un ciment calcari natural.
«El rock és una filosofia de vida», destaca la manresana Susana Ramírez, una cantant que al llarg de la seva vida ha trepitjat fort tant en el terreny vital com el musical. Aquest estil descarat, atrevit i, a voltes, rebel sempre l'ha definit a l'hora de perseguir els seus objectius.
27/09/2021
Fotografia d'un grup d'usuaris camper al pla de la Cova. | Francesc Rubí.
Es tracta d’un fet contemporani: la passió per les furgonetes, les càmpers o les autocaravanes. Aquella antiga dèria de la classe mitjana per disposar d’un apartament a la costa o bé instal·lar la caravana al càmping tota la temporada d’estiu ha deixat pas a una pràctica més lliure, itinerant i cada dia a l’abast de més butxaques. Fins al punt que alguns d’aquests vehicles ja no són un recurs puntual per a les vacances sinó que, si molt convé, poden esdevenir l’habitatge quotidià.
La nova obra de Cesc Gay fa parada al teatre Kursaal, una comèdia amb només quatre personatges sobre la relació de tres germans que triomfa entre el públic un diumenge a la tarda.
