Joan Morales Alcúdia és professor de Màrqueting a la UOC, on és Máster en Gestió del Coneixement i Societat de la Informació des del 2006, havia fet classes a la FUB, escoles i centres universitaris. Ha col·laborat com a expert en temes de consum al diari "El País" i a La Sexta. Des del 2017 és doctor en Psicologia social de la UB, en l’especialitat de Comerç electrònic i comportament del consumidor. Combina l'interès professional pel màrqueting amb la passió per la literatura. Especialista en l’obra de Saramago, ha publicat "Saramago por José Saramago" i "José Saramago: la revolución de la conciencia".
Resseguint el passat agrícola i industrial de la ciutat i la comarca a partir de diferents reportatges, hem anat desgranant moltes realitats i hem documentat vestigis de l’activitat quotidiana i econòmica dels nostres avantpassats. Moltes es conserven, amb millor o pitjor estat, a la trama urbana de Manresa o a l’antiga perifèria, però n’hi ha moltes a l’anella verda, el terme i el conjunt del Pla de Bages, que ens connecten amb l’anar i venir de persones i productes conreats a l’àrea d’influència de la ciutat des de fa centúries.
El passat 1 de setembre es va fer la taula rodona, dins del cicle "Temes del Pou", sobre el tema "La recuperació del patrimoni manresà de pedra seca", a la Sala d'Actes del Centre Cultural el Casino.
per Josep M. Mata-Perelló i Josep Girabal i Guitart (Geoparc de la Catalunya Central)
A cavall de les comarques del Berguedà i del Bages, la balma de les Pastorelles és un interessant paratge en la divisòria dels termes de Santa Maria de Merlès i de Sant Feliu Sasserra (tot i que als mapes apareix a tres indrets diferents, es situa pròpiament, segons les nostres dades de camp, al terme de Santa Maria de Merlès, però es troba a tocar, molt a tocar, del terme de Sant Feliu Sasserra).
Si la Mercè Bigorra fos una flor seria una rosa vermella bellugadissa i riallera que es gronxa cada vegada que bufa el vent. Quan el fotògraf d’aquesta secció l’intenta capturar amb l’objectiu, ella es mou d’una banda a l’altra amb un vestit de pics blancs i manté els ulls esquius darrere el vidre d’unes ulleres estilitzades.
Segur que beveu llet i segur que més d’una vegada al dia. Quan som nadons és el nostre principal aliment, sigui llet de la mare o de fórmula. Quan som nens, bevem llet per esmorzar i possiblement abans d’anar a dormir. Quan som adults continuem bevent llet amb el cafè amb llet del matí o amb el tallat de després de dinar.
La frase d'Albert Einstein: «Els fets són els fets, però la realitat és la percepció que en tenim» va molt bé per fer una petita comparació entre dues percepcions d'una mateixa realitat: una és la percepció o construcció científica i l'altre és la percepció o construcció cinematogràfica de fets esdevinguts a la naturalesa.
Gasolinera de Cal Marsal, d’estructura de bigues amb totxos, amb pilar que aguanta el sostre i visera de formigó. En primer pla, el clàssic B-3672, amb placa de vehicle històric BH24, de la marca Autos España de 1917, fabricat per Felip Batlló, Societat Econòmica. L’any 1922 l’empresa va entrar en crisi i el 1928 va desaparèixer, unida a l’empresari tèxtil del Poblenou de Barcelona Vilfred Ricart, i el de motors Elizalde.
El món de l’esport local obre els braços a dues tendències que han arribat per quedar-se: el crossfit i l’escalada. La companyonia, la desconnexió i l'evolució física són els trets característics que tenen en comú aquestes disciplines. L’exercici és imprescindible en un estil de vida saludable, però no es pot oblidar la importància de la socialització i la salut mental.
Salvador Espriu, en el poema "Inici de càntic en el temple", ens fa dir, bellament, que «la ginesta floreix» i que «arreu als camps hi ha vermell de roselles». Però a Manresa i al Bages la paraula més habitual per designar la rosella (Papaver rhoeas) és "pipiripip", forma recollida en el DIEC2 com a variant, que el DCVB recull efectivament al Pla de Bages.
23/07/2021
Instal·lació fotovoltaica a la teulada de la Plana de l’Om, 6.
per Josep M. Macià Roldan, gerent i secretari tècnic del Col·legi d’Enginyers Tècnics Industrials de Manresa
Fa poc l’Ajuntament de Manresa ha publicat la guia "La fotovoltaica a la ciutat de Manresa. Generar energia solar a casa teva és ara molt més fàcil!". La guia entre altres coses ens diu que Manresa es una de les ciutats catalanes propícies per a la instal·lació de plaques solars per la irradiació global que rep (entre 14,5 i 15 MJ/m2dia). També la Comissió Europea ha vinculat els seus ajuts als països per la pandèmia de la covid a una implicació efectiva contra el canvi climàtic.
El número de juliol de la revista publicava el reportatge "El que queda de la Manresa subterrània", en què una expedició de membres d’El Pou de la gallina, acompanyats pels arqueòlegs Antoni Daura i Eduard Sánchez, i pel regidor d’Urbanisme, Joaquim Garcia, penetrava en els soterranis de la plaça Major, Sobrerroca i el carrer del Balç.
En un món més tecnificat i deshumanitzat, el futur de l’educació necessita incorporar al més aviat possible assignatures d’humanitats també en la formació científica.
Els temps canvien i algunes formes d’oci, abans restringides a ben poques persones, amb la globalització i l’avenç tecnològic esdevenen més accessibles per a tothom. A Manresa, la classe mitjana-alta, qui es guanyava bé la vida o feia hores extres a multinacionals com Pirelli, solia dedicar part del que estalviava als parèntesis del cap de setmana o estivals, ja fos fent-se una caseta en un terreny rústic, a poc a poc i amb voluntat; comprant un apartament a Torredembarra o Platja d’Aro –segones residències de referència de molts manresans–, o adquirint una rulot, a la qual anaven afegint complements per anar ocupant la parcel·la del càmping.
Jacint Felip Almuzara és periodista, jubilat l’any passat. Director de Ràdio 4 del 2011 al 2014, ja hi havia treballat de 1976 a 1988 com a especialista en esports i en programació musical. També va ser cap d’Esports de la Cadena Ser a Catalunya, director adjunt d’esports i toros de Canal Plus, especialista en ciclisme, bàsquet, golf i vela a RTVE, i també al diari "Sport".
El passat 7 de juliol es va fer una taula rodona, dins del cicle "Temes del Pou", a la Sala d'Actes del Centre Cultural el Casino, sobre el tema "La febre del turisme càmper".
01/07/2021
Antic local d'Oysho al carrer Guimerà. | Francesc Rubí.
El primer any de pandèmia ha generat un gran impacte en l’activitat econòmica de la nostra ciutat. El sector serveis ha patit especialment el canvi constant de mesures decretades per fer front a la propagació de la covid. Som conscients que cada tipologia de negoci dins del sector mereixeria un monogràfic, però en aquest reportatge fem un recull significatiu de les llums i ombres de la realitat que viu aquest sector a Manresa.
El diumenge es desperta amb un cel que amenaça tempesta. Les primeres gotes comencen a caure amb l’entrada del migdia, el moment en què els feligresos del barri del Poble Nou de Manresa es dirigeixen a la missa de la parròquia de Sant Josep.
