Aquesta informació es va publicar originalment el 22 de novembre de 2021 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
En aquest supòsit, s’ha d’anar a un notari perquè aixequi un acta on consti que el difunt va morir sense fer testament i determinar quins són els hereus forçosos. Abans era un procediment judicial, actualment no. Des de l’any 2015 es obligatori anar al notari. Si una persona fa testament, designa els hereus que ell vol. En cas de no haver-ho fet, és la llei qui determina quins són els hereus, que s’anomenen «hereus forçosos». A Catalunya hi ha un ordre:
1r. Els fills de la persona morta. Si aquests no poden heretar perquè han mort o perquè el jutge els ha declarat absents o indignes, llavors seran els seus descendents. Sempre es mantindrà el dret del vidu o vídua a ser usufructuari universal de l’herència.
2n. Si el difunt mor sense fills o els seus descendents, l’hereu serà el marit o l’esposa, o la parella de fet (en cas de no estar casat). Si en moment del la mort estava en procés de separació, divorci o dissolució de la parella, es perd el dret a heretar. En qualsevol cas, els pares conserven el dret a la legitima.
3r. En cas de que no hi hagi els dos supòsits anteriors, els hereus seran els pares a parts iguals i si un dels pares ha mort l’hereu universal serà l’altre progenitor que visqui.
4t. En defecte dels anteriors, ho seran els avis o besavis.
5è. En defecte dels anteriors, els parents col·laterals. Aquests són els que no van per línia directa i recau en els germans, nebots, oncles i cosins germans.
6è. Si no existeix cap dels anteriors, s’ho queda l’Estat i en aquest cas a Catalunya seria la Generalitat.
Cal presentar a la notaria els següents documents: el volant del padró actual del difunt i el seu número de DNI, les partides de naixement actualitzades dels hereus forçosos i l’acreditació que el difunt ha mort sense haver atorgat testament. És un document que s’anomena Certificat d’Actes d’Última Voluntat, també ha de ser de data actual i es demana al Ministeri de Justícia. Aquest expedient el comença un dels hereus forçosos, que porta aquesta documentació, juntament amb dos testimonis, majors d’edat, que poden ser familiars del difunt, però no pot ser cap persona que tingui un interès directe en la successió. Per tant, no poden ser-ho els hereus forçosos. El notari aixeca l’acta declarant quins són els hereus forçosos i les circumstàncies: que va morir sense fer testament, recollint la declaració dels dos testimonis. Si es dona la circumstància que algun hereu forçós no s’ha pogut localitzar, el notari demana a les autoritats (policia consolats, etc.) informació per saber el seu domicili. També pot posar anuncis o edictes en butlletins o diaris oficials com per exemple el BOP (Butlletí Oficial de la Província) i, passats vint hàbils des de la seva publicació en el primer supòsit o un mes en el segon cas, el notari declararà qui són els hereus forçosos i farà constar una clàusula, si fos el cas i si no s’han pogut localitzar, on es diu que es reserven el dret a reclamar davant els tribunals la seva condició d’hereus.
