Al llibre que acaba de treure, Els arbres parlen silencis, Barés situa la seva nova obra plàstica en un terreny fronterer, a mig camí de moltes disciplines, i en desdibuixa els límits.

No hem d’aspirar mai a tenir el cul pelat en res. Remet a costum, a repetició, a no pensar.

Cal celebrar la publicació, fa un any, de la novel·la Just quan despertava, del manresà Josep Maria Aloy.

L’imaginari d’unes quantes generacions s’ha fet així, relacionant objectes i idees, i fent de les peces un pas a altres realitats.

Carregar-te el que no entens és massa fàcil: la intel·ligència rau en la humilitat de dotar de sentit allò que sembla no tenir-ne.

El títol més recent, La gata (2026), no s’aparta d’aquesta realitat i de les pors que genera.

​A Lluís Calderer no ens l’acabarem ni en una columna ni amb un llibre. No l’exhauriré avui tampoc.

De què parlem quan diem d’algú que és un bon lector?