L’escriptura és coral, calidoscòpica. Agafa formes diferents segons el context i el públic a qui interpel·la. Per això escriure amb rigor i nervi, apuntar directe al fons de les coses sense embuts, i fer-ho amb grapa, amb frases tan fàcils de llegir com si escoltéssim la veu de l’autor a cau d’orella, no és gens fàcil. Joan Esculies hi reïx. Se l’entén a la primera tant en un article com en la narrativa, i t’agafa pel coll o et porta de la mà des de la primera línia. La seva prosa és tan precisa i eficaç com clara, vibrant i seductora, llegit a la revista Serra d’Or, al diari La Vanguardia, en àmbits periodístics i acadèmics molt diversos o, ara, en les dues novel·les que al llarg del darrer any ha publicat a Edicions de 1984 del també manresà Josep Cots. Esculies teixeix una malla que captura la varietat del món i la du a la taula del text amb vivor i detall.
Un veí ben estrany (2025) és una novel·la per fer-se preguntes. Cedeix al lector què pensar en cada moment i com es posiciona respecte de la veu narrativa, primera persona d’un personatge amb inquietuds que semblen sorgides del telenotícies. El títol més recent, La gata (2026), no s’aparta d’aquesta realitat i de les pors que genera. Esculies sap d’on venim, coneix bé la història del segle XX, amb tots els seus alts i baixos, i aprofita la narrativa per treure’n lliçons per al present. Aquest és el temps que aborden totes dues novel·les, amb un mos tan bàrbar i cru com el dels seus relats Contes bàrbars (2009). Són retrats del paisatge moral d’una societat canviant i, a voltes, molt bèstia. Aquí, la narrativa és un tràiler de la realitat, una forma comprimida, sintètica i essencial d’abordar-la. Tràilers és el títol del recull amb què el 2005 va donar-se a conèixer com a narrador. La coherència amb què Esculies té plantejada la via narrativa és absoluta. Lliga amb el rigor de l’historiador i professor universitari i amb el compromís públic de l’intel·lectual. Vivim temps foscos i calen mirades con la d’aquest manresà nascut el 1976, a les portes d’una democràcia que avui cal tornar a defensar amb memòria i esperança.
.png)