Però, si més no, la insistència d’aquests dos mesos exercirà de símbol i recordatori. Ja han passat cinc anys des de la seva mort, i la veu de l’escriptor, de l’intel·lectual manresà, del lector agut, del mestre proper, de l’amic pacient i serè, continua viva i tensa entre nosaltres i ens serveix d’exemple i guia.
Parlo en plural perquè m’hi sento ben acompanyat, a sentir-ho així. Per l’amic Jordi Estrada, per exemple. Per Quaderns de Taller, artistes còmplices. I per poetes com Jaume Huch, magnífic prologuista i editor del volum de poesia completa, Incertesa de l’alba (2025): en l’ampli ventall del seu pròleg, Huch reclama per al Lluís una atenció crítica que té raó que se li deu. Feliu Formosa és de les poques excepcions que s’hi van acostar amb profunditat. Joan Casas en seria una altra. Dos intel·lectuals que trobo propers a la veu arrelada i intemporal del Lluís.
Hi té res a veure que vinguin del teatre? Si és així, hi afegiria una sensibilitat poètica i narrativa anterior que els seria afí, la de Jordi Sarsanedas, l’Altíssim d’Espriu. La literatura dels quatre és un joc de Màscares per a la companyia del teatre dels somnis, per dir-ho com el 1990 el Lluís titulava el segon llibre de contes. S’expliquen amb imatges, amb el mite com a columna vertebral del sentit. Recorren a figuracions. No debades aquest és també el títol d’un altre recull de relats de Calderer, Figuracions (1998). Figurar-se alguna cosa és imaginar-la. La figuració remet també al teatre, al vessant més humil dels secundaris, actitud que fa molt per a qui sabia que el pedestal són les sabates. La figuració és la representació visible d’alguna cosa, idees fetes imatge, fe encarnada en retaule.
Potser el teatre els va dotar d’aquesta veu que s’arrapava a la gent i hi teixia el fil trencat de la memòria d’un país que calia contar i cantar. Tota figuració és memento, la fixació d’un instant, record fet presència, temps diversos re-cordats (relligats) amb el present, dit amb el matís d’una exposició de l’artista Josep Barés, amic seu de sempre. M’afiguro el Lluís dins aquesta claror.