El periodisme és anàlisi crítica, però la crítica no implica posar el dit a l’ull, sinó assumir un gènere interpretatiu que provi d’explicar el món, fins i tot de forma propositiva. No es tracta de fer-se el llest a costa de ningú. Si tan llestos som, hauríem de ser capaços de trobar lectures intel·ligents en propostes que potser feien curt en la intenció del creador, però que admeten altres punts de vista. Les obres universals, les clàssiques, són sempre més brillants que els seus autors. Carreguen lectures afegides pel camí. Per això als darrers anys solia encarregar als alumnes de fer crítiques positives d’obres que els havien descol·locat. No es tractava que deixessin bé allò que no els convencia, sinó que trobessin arguments sòlids per fer de l’obra un espai coherent. Buscar arguments que els convencessin.
Carregar-te el que no entens és massa fàcil: la intel·ligència rau en la humilitat de dotar de sentit allò que sembla no tenir-ne. Sempre hi ha un itinerari possible en qualsevol paisatge, per agrest que es presenti. L’encàrrec en positiu trobo que té una dimensió moral –en temps de crisi necessitem relats engrescadors i convincents, ben fonamentats–, però també pràctica: avui, es cobra més de les empreses que dels mitjans clàssics a l’hora d’escriure segons quins textos, i comunicar bé no és vendre motos i enganyar, sinó trobar arguments vàlids. He escrit més crítiques bones –en el sentit clàssic de profundes, amb dades, context i arguments– per al Mercat de les Flors o segons quins festivals i exposicions que no per a cap diari, reduïda sovint la crítica de premsa a un mer comentari valoratiu, a la nota d’un notes. Una valoració curta acaba venent-se més que un comentari interpretatiu llarg, el publiqui qui el publiqui. Hi ha tant per triar que això implica deixar d’escriure d’allò que no paga la pena, cert. Però per poc que s’ho valgui, si ens val, ho mereix.
El crític teatral Marcos Ordóñez, el millor narrador en castellà de la Catalunya del canvi de segle, deia a Una cierta edad (2019) que preferia els lovers als haters. Hi estic d’acord. Ara fa just un any que escric aquesta columna. I, per poc que en sàpiga, això vull ser. Senzillament, lover.
.png)