Ho entendrem si acudim a la cita a què estem convidats amb la poesia de Lluís Calderer des que tenim publicat el volum Incertesa de l’alba (2025). És la primera vegada que el lector pot encarar-la en bloc, aquesta poesia; un bloc, però, que no és cronològic perquè no ho ha estat mai, quintaessenciada com era de bon inici i contínuament antologada per l’autor mateix.
Calderer és clàssic. La poètica aristotèlica ensenya que per construir una determinada unitat no sols importa que no hi falti cap peça autènticament rellevant i significativa, sinó sobretot que no n’hi sobri cap que creï soroll interpretatiu i ens despisti del que importa. La decantació dels materials per part de Lluís Calderer era, així, contínua. És evident que hauria pogut publicar molt més. També, però, que al llarg dels anys el procés de tria va ser cabdal. No parava de posar-hi tisores i de passar-hi el ribot. Sabia que la literatura és precisió, que les floritures acaben sent negativament floridura, i que és l’acumulació de petits grans detalls la que al final diu més del que sabíem. La poesia no sols és música, no sols és bellesa, no sols és metre. Pot partir de no-res, forat negre del sentit, i esdevenir mera espoleta del material explosiu o altament inflamable que hi aporta cada lector. El text d’un clàssic, el fan nous contextos. El poema és un teorema verbal: un complex sistema de relacions que proven d’explicar-nos qui som de la forma més senzilla possible. Vet aquí la paradoxa.
Què vol dir ser bon escriptor? Doncs, ser bon lector. Bon lector dels textos d’altri i del llibre del món. El sentit de la literatura no és matar el temps (entretenir-nos), sinó donar-li vida, injectar-hi sentit, fixar-lo per demà. És convertir en essència del temps aquest instant efímer de mentre la pols es mou, en contrast amb el nostre inesgotable delit d’estels. I és fer-ho gràcies al pacte clos entre la realitat i els signes amb què provem d’explicar-nos. Incertesa de l’alba és un llibre ple d’experiència. La que la lletra, feta mapa, aporta al món. La que el món carrega a la lletra quan li dona gust, so, olors, llum i ombres. Som aquest joc de miralls.
.png)