Parla poc, Josep Barés. Parla poc, perquè pensa el que diu i s’espera que agafi gruix i pòsit. És una manera de viure i també de treballar, una actitud, el més similar que hi pot haver a un mètode per a qui avança amb ordre sense tancar-se en cap regla fixa, perquè totes es poden qüestionar. Explorar camins vol això: no saber si l’encertem i, malgrat tot, avançar, infinitament atents a les circumstàncies que l’obra mateixa suggereixi.
Al llibre que acaba de treure, Els arbres parlen silencis, Barés situa la seva nova obra plàstica en un terreny fronterer, a mig camí de moltes disciplines, i en desdibuixa els límits. La cultura se li simula natura i li’n torna un eco molt personal. El llibre d’artista és un portafolis d’obra en marxa, un passeig dins el moviment subtil de pensaments encarnats en gradacions diverses de matèria, empremtes fresques, però duradores, del camí explorat al llarg d’anys i que ara es vol compartir. És una mena de canvi de pell, d’impasse entre èpoques i sèries, de renovació d’un carnet d’identitat personal, però també d’oferiment públic d’un carnet de ball obert a altres. Sembla lícit parlar de ball, de seducció i de festeig en la relació que un artista amb obra nova estableix amb l’observador inquiet que el ronda, no trobeu?
Si us tempta, aquest primer dijous 5 de novembre a les set de la tarda, tenim l’ocasió d’acompanyar-lo i dir-li-ho a la llibreria Parcir. Josep Barés, aquest home i artista que conté multituds –per dir-ho com el poeta Walt Whitman, de qui té l’aire de barba frondosa i blanca d’experiència–, Barés, dic, el nostre amic, el manresà compromès i actiu, el pintor, escultor i enginyer, el Josep, hi ha posat l’ofici, el dibuix, la pintura, la fotografia, els pensaments i fins i tot paraules, també seves i, com a tals, humils, bategants, quasi ocellets tímids que planegen en l’aire obert del blanc de les pàgines. Un cop impresa i feta pública l’obra de tants moments de recer, ara som nosaltres qui hi hem d’entrar en conversa i esdevenir espectadors actius de les peces que amb calma i tants matisos ens parlen en aquests fulls. Posem-hi atenció, companyia, agraïment. Sempre cal donar les gràcies quan el regal és generós i franc.
.png)