​Guillem Barrios. Des d’Austràlia

Fa sis anys que soc a Austràlia. Hi vaig anar a parar per raons familiars i actualment visc a Mudjimba, que deriva del nom d’una planta en l’idioma dels propietaris tradicionals de la zona, els aborígens, a la Sunshine Coast (Queensland). És una poble com Tossa de Mar, al costat d’un riu com l’Ebre, amb un característica illeta deshabitada al davant. Treballo en una residència per a gent gran i repartint productes alimentaris.
 
Per fer-nos una idea de les dimensions d’Austràlia, us diria que es tracta d’una illa amb forma de poma, amb una amplada com de Lisboa a Moscou i una alçada com de Barcelona a Estocolm. Hi ha dues hores de diferència entre un costat i l’altre del país. Tot el centre està dominat per desert i la costa té climes de tot tipus, des del tròpic de ciclons al nord fins al semiantàrtic del sud. Es tracta d’un territori que estava habitat per milers de grups de persones (aborígens) amb centenars d’idiomes, que vivien de manera nòmada, sense coneixement del ferro o la roda i sense una escriptura. L’últim grup es va localitzar el 1984. Estem parlant de persones que han passat del preneolític a l’era internàutica en menys de  200 anys! Aquest fet i el genocidi físic i cultural provocat pels colonitzadors anglesos els han portat a una alienació i a la drogodependència d’una manera irrecuperable.
 
Actualment, la població és d’uns 21 milions, majoritàriament europeus, ja que és un país anglosaxó de llengua i costums –està dins de la Commonwealth i la reina d’Anglaterra hi és reconeguda–, però a causa del clima del nord i les dimensions geogràfiques es converteix en el Brasil d’Anglaterra. Austràlia està a mig camí entre Anglaterra i els Estats Units i ha tingut grans immigracions durant la història recent, les més grans les d’italians i grecs, de després de la segona guerra mundial. Per la seva proximitat, és un país amb una presència i influència asiàtiques des de fa 150 anys. Des dels buscadors d’or a cuiners xinesos, amb un gran nombre de ciutadans de l’Índia o Indonèsia (el país musulmà amb més habitants). En ser un territori tan gran, es viu en cases d’una planta i les activitats es fan a l’aire lliure, tot i que el sol és molt fort. Les activitats preferides són les barbacoes, el surf i el bon cafè. Per a mi, una de les perles del país és Tasmània, una illa de la mida de Catalunya, al sud del país, amb els mateixos habitats que Sabadell i Terrassa. El pitjor que puc dir-ne és que és fred i plujós. Pensant en el món prepandèmia, per a mi Tasmània és com Nova Zelanda sense turistes internacionals.
 
Aquí la crisi de la covid s’ha afrontat amb contundència i amb relativa facilitat, a causa de l’aïllament i la forta política de fronteres. S’ha limitant l’entrada de persones (incloent-hi nacionals) i totes amb 15 dies d’aïllament en hotels especialment preparats. Fins a dia d’avui, només hi ha hagut un 2.000 casos, tot i que amb la arribada de la variant delta és possible que la situació es pugui complicar.