Els jocs d’infantesa tenen –o més aviat tenien– diferents noms a les comarques del país. Un dels jocs clàssics era quan un dels jugadors, havia d’empaitar els altres i anar-los agafant d'un en un fins que els tenia tots –i aleshores parava el primer que havia estat agafat.
Més enllà dels supermercats i hipermercats, font de concentració de productes nacionals, internacionals i globalitzats, hi continua havent el petit treballador que ha d’aixecar la persiana per guanyar-se el pa de cada dia. El petit treballador que fomenta el comerç local no ha perdut l’esperit de comerciant i segueix oferint productes de proximitat i un tracte proper al consumidor. El producte de quilòmetre zero ha tingut molta rellevància durant aquests darrers anys i arran de la pandèmia la tendència ha augmentat encara més.
20/09/2021
Foto: ACB (Col·lecció d’imatges 605). | Disseny i infografia: Clara Virós.
Aquesta foto panoràmica es va fer durant la Festa Major de Manresa del 1921, des de sobre de l’estació del Nord. Ara fa justament 100 anys, quan la ciutat també sortia d’una pandèmia, la grip espanyola de 1918. Tal i com deia Josep Pla, Manresa era una ciutat de xemeneies i campanars.
Vi tribut a la primera pubilla d’Oller del Mas: Ròmia Oller, i 1a generació (1281-1308). Elaborat amb varietats autòctones: carinyena, garnatxa, sumoll, mandó i picapoll negre. Així obtenim tipicitat i identitat bagenca.
Tenim un tros de natura, un elefant, i tenim sis indis cecs que venen a veure’l. No saben què és, no saben que és un elefant. Cadascun percep coses diferents en tocar-lo: un mur, una serp, una llança, una corda, un arbre, un ventall. Tots creuen tenir la raó i tots s’equivoquen. Els realitzadors de documentals de natura –i de temàtica general– només ens mostren un tros de realitat, un tros de natura, són com un d’aquests indis cecs.
El número de setembre de la revista publicava el reportatge "La integració de la Unitat Coronària genera controvèrsia", de Carles Claret. S’hi recollien les crítiques per com s’havia fet el trasllat de la Unitat Coronària a les noves infraestructures dins el Centre Hospitalari, que arribava en plena crisi econòmica de l’empresa gestora, amb un deute acumulat de 3.219 milions de pessetes.
Després d’haver encapçalat els Serveis Territorials de Cultura des de 2017, el professor de filosofia i escriptor Lluís Cerarols reflexiona sobre les possibles causes que dificulten una vertebració i cohesió plenes d’aquest territori de la Catalunya interior.
Joan Morales Alcúdia és professor de Màrqueting a la UOC, on és Máster en Gestió del Coneixement i Societat de la Informació des del 2006, havia fet classes a la FUB, escoles i centres universitaris. Ha col·laborat com a expert en temes de consum al diari "El País" i a La Sexta. Des del 2017 és doctor en Psicologia social de la UB, en l’especialitat de Comerç electrònic i comportament del consumidor. Combina l'interès professional pel màrqueting amb la passió per la literatura. Especialista en l’obra de Saramago, ha publicat "Saramago por José Saramago" i "José Saramago: la revolución de la conciencia".
Resseguint el passat agrícola i industrial de la ciutat i la comarca a partir de diferents reportatges, hem anat desgranant moltes realitats i hem documentat vestigis de l’activitat quotidiana i econòmica dels nostres avantpassats. Moltes es conserven, amb millor o pitjor estat, a la trama urbana de Manresa o a l’antiga perifèria, però n’hi ha moltes a l’anella verda, el terme i el conjunt del Pla de Bages, que ens connecten amb l’anar i venir de persones i productes conreats a l’àrea d’influència de la ciutat des de fa centúries.
El passat 1 de setembre es va fer la taula rodona, dins del cicle "Temes del Pou", sobre el tema "La recuperació del patrimoni manresà de pedra seca", a la Sala d'Actes del Centre Cultural el Casino.
per Josep M. Mata-Perelló i Josep Girabal i Guitart (Geoparc de la Catalunya Central)
A cavall de les comarques del Berguedà i del Bages, la balma de les Pastorelles és un interessant paratge en la divisòria dels termes de Santa Maria de Merlès i de Sant Feliu Sasserra (tot i que als mapes apareix a tres indrets diferents, es situa pròpiament, segons les nostres dades de camp, al terme de Santa Maria de Merlès, però es troba a tocar, molt a tocar, del terme de Sant Feliu Sasserra).
Si la Mercè Bigorra fos una flor seria una rosa vermella bellugadissa i riallera que es gronxa cada vegada que bufa el vent. Quan el fotògraf d’aquesta secció l’intenta capturar amb l’objectiu, ella es mou d’una banda a l’altra amb un vestit de pics blancs i manté els ulls esquius darrere el vidre d’unes ulleres estilitzades.
Segur que beveu llet i segur que més d’una vegada al dia. Quan som nadons és el nostre principal aliment, sigui llet de la mare o de fórmula. Quan som nens, bevem llet per esmorzar i possiblement abans d’anar a dormir. Quan som adults continuem bevent llet amb el cafè amb llet del matí o amb el tallat de després de dinar.
La frase d'Albert Einstein: «Els fets són els fets, però la realitat és la percepció que en tenim» va molt bé per fer una petita comparació entre dues percepcions d'una mateixa realitat: una és la percepció o construcció científica i l'altre és la percepció o construcció cinematogràfica de fets esdevinguts a la naturalesa.
Gasolinera de Cal Marsal, d’estructura de bigues amb totxos, amb pilar que aguanta el sostre i visera de formigó. En primer pla, el clàssic B-3672, amb placa de vehicle històric BH24, de la marca Autos España de 1917, fabricat per Felip Batlló, Societat Econòmica. L’any 1922 l’empresa va entrar en crisi i el 1928 va desaparèixer, unida a l’empresari tèxtil del Poblenou de Barcelona Vilfred Ricart, i el de motors Elizalde.
El món de l’esport local obre els braços a dues tendències que han arribat per quedar-se: el crossfit i l’escalada. La companyonia, la desconnexió i l'evolució física són els trets característics que tenen en comú aquestes disciplines. L’exercici és imprescindible en un estil de vida saludable, però no es pot oblidar la importància de la socialització i la salut mental.
Salvador Espriu, en el poema "Inici de càntic en el temple", ens fa dir, bellament, que «la ginesta floreix» i que «arreu als camps hi ha vermell de roselles». Però a Manresa i al Bages la paraula més habitual per designar la rosella (Papaver rhoeas) és "pipiripip", forma recollida en el DIEC2 com a variant, que el DCVB recull efectivament al Pla de Bages.
23/07/2021
Instal·lació fotovoltaica a la teulada de la Plana de l’Om, 6.
per Josep M. Macià Roldan, gerent i secretari tècnic del Col·legi d’Enginyers Tècnics Industrials de Manresa
Fa poc l’Ajuntament de Manresa ha publicat la guia "La fotovoltaica a la ciutat de Manresa. Generar energia solar a casa teva és ara molt més fàcil!". La guia entre altres coses ens diu que Manresa es una de les ciutats catalanes propícies per a la instal·lació de plaques solars per la irradiació global que rep (entre 14,5 i 15 MJ/m2dia). També la Comissió Europea ha vinculat els seus ajuts als països per la pandèmia de la covid a una implicació efectiva contra el canvi climàtic.
El número de juliol de la revista publicava el reportatge "El que queda de la Manresa subterrània", en què una expedició de membres d’El Pou de la gallina, acompanyats pels arqueòlegs Antoni Daura i Eduard Sánchez, i pel regidor d’Urbanisme, Joaquim Garcia, penetrava en els soterranis de la plaça Major, Sobrerroca i el carrer del Balç.
En un món més tecnificat i deshumanitzat, el futur de l’educació necessita incorporar al més aviat possible assignatures d’humanitats també en la formació científica.
