Aquest proper dijous dia 1 de juliol, a dos quarts de 9 del vespre, convertirem el Pla de la Cova de Sant Ignasi en un escenari de furgonetes, càmpers i autocaravanes. Es tracta d’il·lustrar la portada del número de juliol que té per tema "La febre de les furgos". Ens hi vols acompanyar? Si som puntuals, a les 9 haurem acabat la sessió!
per Josep Girabal Guitart/Josep M. Mata-Perelló (Geoparc Mundial UNESCO de la Catalunya Central)
Quan els habitants del Bages volem anar a muntanya solem viatjar cap al nord. No pensem que al sud tenim una zona muntanyosa de gran interès com és el Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l’Obac, i hi hauríem d’anar més sovint.
Un dels últims cellers que s’han incorporat a la nostra DO Pla de Bages té com a objectiu elaborar vins singulars amb les varietats més representatives de la zona. Tot i que utilitzen raïms com Chardonnay, Syrah i Merlot, també planten Sumoll, Picapoll negre, Garnatxa, etc.
Encetem nova secció amb la voluntat de comentar-hi paraules que són patrimoni dels parlants manresans, i també sovint dels d’altres poblacions del Bages i de part o tota la Catalunya Central, però que no se solen fer servir en altres territoris del que s’anomena "català central".
Dèiem en el darrer escrit de "Natura urbana" que era difícil renaturalitzar un ecosistema tal com era primigèniament abans de la petjada humana. Una de les raons és l’emergència climàtica que ens porta a la incertesa d’esbrinar com seran els nous ecosistemes restaurats adaptats a temperatures més altes i menys aigua.
Coneixem la crema de cacauet perquè hem vist desenes de pel·lícules en què la ‘peanut butter’ és l’estrella dels esmorzars a les cuines americanes. Una crema de textura espessa, que els ianquis anomenen mantega de cacauet. L’escampen amb un ganivet sobre les llesques de pa amb un toc de melmelada de maduixa o bé se la mengen a cullerades.
La fotografia aèria, pressa des del número 64 del passeig de Pere III, que durant la Dictadura es deia de Garcia-Valiño, un general franquista. Popularment es coneixia com l’edifici Grau Sala o Sallés, que segons el Cadastre és del 1966.
El número de juny de la revista publicava el reportatge "Moment crucial per al govern de coalició", elaborat per Joan Barbé i Jordi Sardans. Es complia un any de la constitució del Pacte de Progrés entre el PSC, ERC i IC-AUP-Els Verds, que havia acabat amb vuit anys de govern convergent a la ciutat
per Josep M. Macià Roldan, gerent i secretari tècnic del Col·legi d’Enginyers Tècnics Industrials de Manresa
Ha passat més d’un any d’ençà que estem tots trasbalsats per la presència del virus. Una pandèmia que ha superat els dos milions de morts a tot el món i els 90 milions d’infectats. Les vies de contagi reconegudes són per contacte directe o contacte estret amb persones infectades a través de bioaerosols: partícules transportades per l’aire, constituïdes per components vius o molècules grans que han estat alliberades per un ésser viu.
09/06/2021
Foto de grup de les dues cooperatives, a l'Anònima.
Al llarg d’aquest dissabte, 12 de juny, tindrà lloc a l’espai de L’Anònima la commemoració dels 10 anys de Tigre de Paper i els 25 de Propaganda pel fet!, dues iniciatives culturals que, impulsades des de Manresa, però amb vocació de país, comparteixen la mateixa filosofia: la concepció de la cultura com a eina de transformació social, el treball cooperatiu i un posicionament crític i radical enfront dels cànons i les convencions socials, polítiques i culturals.
Sortint sense por dels caus, els animals silvestres es van acostar al teixit urbà de Manresa en ple confinament. I també les persones necessitem respirar aire pur, moure la musculatura i esbargir-nos. Això explica el creixement del trànsit per l’anella verda durant els tancaments perimetrals i el (re)descobriment de l’activitat física per part de moltes persones, fartes d’enclaustrament i àvides de notar com el vent els fa pessigolles a la cara i de relacionar-se compartint una caminada o un simple passeig.
08/06/2021
Sala de simulació i pràctiques de la Clínica Universitària de la FUB. | Foto: Marc Prat.
per Carles Claret Vilaseca i Judit Montón Sanmartí
Els processos de desindustrialització en territoris com el del Bages es poden contrarestar amb la creació de llocs de treball en empreses d’alt valor afegit o que tinguin impacte directe en les necessitats i l’economia del territori. La investigació i el desenvolupament articulats entre institucions, universitats, centres tecnològics i el mateix teixit empresarial resulten clau.
El 15 i 16 de maig, Cineclub Manresa, la Fundació Independència i Progrés i Òmnium van convidar-nos a tots a recordar el mestre, l’escriptor, l’activista i home de cultura Lluís Calderer en dues jornades a la Plana de l’Om que van aplegar molta de la gent que l’estimava. L’esperit i les paraules de Calderer van ser, de nou, punt d’unió i escalf.
Coral Sanfeliu Pujol és investigadora científica. Treballa a l’Institut d’Investigacions Biomèdiques de Barcelona (IIBB) del CSIC i també a l’Institut d’Investigacions Biomèdiques August Pi Sunyer (IDIBAPS). Adscrita al programa de postgrau de la Universitat de Barcelona, participa en diversos consorcis científics.
02/06/2021
Jordi Cumplido Mora davant la catedral de Sant Sava, a Belgrad, des d’on treballa com a periodista.
El passat 2 de juny es va fer una taula rodona, dins del cicle "Temes del Pou", a la Sala d'Actes del Centre Cultural del Casino, sobre el tema "El crossfit i l’escalada triomfen a Manresa".
Aquesta residència burgesa de 1950, dissenyada en estil acadèmic neoclàssic de postguerra, és una de les referències estètiques del darrer segment del carrer del Bruc, que compta amb un seguit d’habitatges construïts a la mateixa època al darrere de l’antiga estació de Manresa Baixador, de la línia de tren dels Catalans. Fa xamfrà amb el carrer de Sant Fruitós, amb edificis més antics, fets des de l’inici del segle XX al voltant de la fàbrica del Pujolet. Actualment té una funció pública; és la seu de l’administració de la Seguretat Social.
Víctor Martín espera a la seva parella de ball enmig d’un camp de cereals. Les espigues li freguen els genolls cada vegada que l’aire bufa. A pocs metres, es troba la finca on viu amb la família, situada a Castellfollit del Boix, i més enllà, s’estenen els prats d’un verd encès. Ell es manté dempeus, rascant-se la barba poblada, amb la vista lligada al cel rosat de la tarda.
Segurament el vi jove del Bages més guardonat i més ben puntuat per la crítica especialitzada. S’ho mereix. I acaba de sortir al mercat a finals de març.
per Josep M. Mata-Perelló i Josep Girabal i Guitart (Geoparc de la Catalunya Central)
Aquest paratge es troba situat a l’Anoia, però molt a prop del Bages i del Geoparc de la Catalunya Central, a cavall dels termes municipals d'Òdena i de Castellolí. Tot i així, l’accés més senzill, cal fer-lo des de Maians, nucli de Castellfollit del boix.
La fotografia és del 24 de maig de 1929, a finals de la Dictadura de Primo de Rivera. Els homes encara no anaven amb barret, sinó amb gorres. La Casa Jorba, que no amagava les preferències cap a la monarquia d’Alfons XIII, va engalanar les seves botigues del carrer del Born per rebre la família reial. Va fer construir un monument efímer, aguantat per pals i cables lligats als edificis.
Oriol Segon Torra és fotògraf. Format a l’Institut d’Estudis Fotogràfics de Catalunya i especialista en fotografia documental, ha reflectit des de vivències de nens i nenes de carrer al Brasil, als camperols a Colòmbia o una tribu indígena a Darién. Ha viscut la violència policial a Bogotà i la dura realitat d’Hondures. Amb "Joves patriotes" va obtenir el 2014 premis a Nova York i Lodi. La crua realitat de les mines de Geòrgia gairebé li fa abandonar la fotografia.
El número 100 de la revista publicava el macroreportatge "24 hores en la vida d'una ciutat", coordinat per Josep Maria Oliva, amb l’objectiu de copsar el batec de Manresa durant tot un dia. Hi col·laboraven Montse Ayala, Joan Barbé, Carles Claret, Lluís Cuberes, Àngels Fusté, Sònia Marco, Joan Piqué, Jaume Puig, Francesc Rubí, David Sabata, Jordi Sardans, Annabel Sardans, Jordi Simon, Josep L. Trullo, Susanna Valencia i Mireia Vila, amb fotografies de Jordi Alavedra, Josep Grifoll, Francesc Rubí i Marta Serra.
L’escriptor artesenc Toni Pascual, instal·lat a Hamburg des de fa més de vint anys, s’afegeix a la celebració de la Diada del Llibre amb aquest relat, il·lustrat pel dibuixant Jaume Gubianas.
El 97% dels científics, els climatòlegs, pensen que l’escalfament global, la crisi ambiental, és deguda a l’activitat humana (la contaminació per diòxid de carboni provocada per la crema de combustibles fòssils).
