El passat 6 de juliol es va fer la taula rodona, dins del cicle "Temes del Pou", sobre "Cent anys d’un Passeig per a tothom", a la Sala d'Actes del Centre Cultural el Casino.
17/06/2022
Recepció d'‘ambaixadors’ a la sala de Plens. | Foto: Ajuntament de Manresa
La nostra ciutat és un referent per a aquells que hi han nascut, encara que, des de fa anys, facin vida en altres latituds. Precisament, deixar-hi de viure convida a obrir el focus i, mirant-se-la des de fora, saber apreciar-ne les virtuts, endevinar-hi potencialitats, però també adonar-se dels retrocessos o les barreres que Manresa, tot i el pas dels anys, és incapaç de trencar.
El número de juny de 1997 de la revista publicava el reportatge central "L’escultura sota mínims", de Joaquim Noguero i Eva Sánchez. S’hi analitzava la falta d’un pla coherent de tractament de les escultures als carrers de Manresa, resultat d’una política sotmesa a l’atzar del dia a dia.
Fa una dècada dedicàvem el tema central a parlar de dotze anys d’obres a la Seu i en aquest reportatge constatem que d’un temps ençà la basílica i el seu entorn s’han anat obrint a la ciutat. S’escau que fa 700 anys que es va signar el contracte de construcció amb Berenguer de Montagut, que en fa 650 del trasllat dels Cossos Sants, que el dia 18 d’abril tornarà l’orgue restaurat i que el recinte acull concerts multitudinaris i fins i tot rodatges de pel·lícules. De tot plegat en parlem amb dotze persones que viuen el dia a dia de la Seu, que per a molts manresans és una gran desconeguda.
Quan, en la campanya de les últimes eleccions municipals, Podem i els seus "cercles" encara estaven de pujada, la candidatura manresana va incloure la gestió pública de l’aigua en el programa.
El passat 1 de juny es va fer la taula rodona, dins del cicle "Temes del Pou", sobre els "40 anys d’Aigües de Manresa", a la Sala d'Actes del Centre Cultural el Casino.
13/05/2022
Portada del número 111 de la revista "El Pou de la gallina"
El dia 13 de maig, la revista mensual manresana El Pou de la gallina va inaugurar el nou local als baixos del carrer de Sobrerroca, número 24, al costat mateix del pou ignasià.
En un temps en què la diplomàcia no sembla ser gaire efectiva, potser perquè els interessos geopolítics i la necessitat de vendre armament semblen estar per damunt dels drets humans, Manresa, en ocasió de l’any ignasià, ha decidit projectar-se al país i al món designant ambaixadors i ambaixadores.
En el marc de la celebració dels 35 anys de la revista El Pou de la gallina, el passat dimecres 4 de maig, a la sala d’actes del Casino, vàrem fer el lliurament dels vint-i-setens Premis Oleguer Bisbal, escollits per votació entre els nostres lectors.
El número d’abril de 1997 de la revista publicava el reportatge "Les actituds poc ecològiques fan malbé l’entorn", d’Isabel Luna, que entrevistava els membres de L’Alzina, el col·lectiu ecologista que editava el butlletí "La fulla d’alzina"; i el regidor de Medi Ambient, Magí Mas.
12/04/2022
Chima Moneke es fa una foto amb els aficionats de la Grada d'Animació | Joaquim Alberch/Baxi Manresa
L’humil i ambiciós projecte del Baxi Manresa ha arribat al seu punt àlgid aquesta temporada. A l’excels rendiment esportiu s’hi uneix una comunió total amb l’afició i la ciutat. Cinc anys després de baixar a l’infern, el Bàsquet Manresa torna a tocar les portes del cel.
Cada cop més, els funerals i, especialment, les cerimònies de comiat de caràcter més laic se celebren a les sales ubicades en els mateixos tanatoris. Les empreses ofereixen serveis integrats que permeten no haver-se de desplaçar o fer les misses en esglésies urbanes o de l’antiga perifèria com la Sagrada Família, la carretera de Santpedor o el Poble Nou. Espais generalment envellits, freds i amb ornamentació ben espartana.
El passat 6 d’abril es va fer una taula rodona, dins del cicle "Temes del Pou", a la Sala d'Actes del Centre Cultural el Casino, sobre el tema: "La Seu s’obre a la ciutat".
El nostre temps recent està marcat pel coronavirus, però, des que la humanitat s’organitza en societat i les persones conviuen en nuclis, les malalties infeccioses i contagioses han tingut una gran importància i s’han convertit en protagonistes de la història. El 1348 la pesta negra va causar 2.600 morts entre els 5.000 habitants censats a Manresa i el 1854 el còlera va provocar 1.529 defuncions a la ciutat. La covid-19 n’ha causat 323 des de l’esclat de la pandèmia.
El Bàsquet Manresa, ara patrocinat per Baxi, ha ressorgit i s’ha col·locat en una situació esportiva i de fervor dels afeccionats semblant a la dels gloriosos anys noranta que van culminar amb la consecució de la Lliga ACB de la temporada 1997-98, després d'esdevenir contra tot pronòstic campions de la Copa de Rei dos anys abans, en la campanya 1995-96.
El gener de 2021 vam presentar una panoràmica de Manresa a partir de les seves deu places més cèntriques i populars. Érem conscients que es tractava d’una visió reduïda, que una visió així feia curt. Per això, i tal i com ens vam comprometre, un any després presentem una dotzena de places més, algunes igualment històriques i d’altres absolutament modernes: places que a cada barri poden ser només una cruïlla o, molt millor, veritables espais de trobada i intercanvi.
El número de febrer de 1997 de la revista publicava el reportatge "Els equipaments culturals a debat", de Sílvia Berengueras, Elsa Esquius i Josep Lluís Trullo. S’hi analitzaven els espais existents i les mancances, com ara una biblioteca central, una sala de concerts, un centre d’exposicions... També quedaven pendents l’arxiu i el museu.
El confinament és una mesura higiènica i sanitària molt antiga. Les ciutats medievals tancaven els portals d’accés per aïllar-se de les epidèmies i que els virus mortífers es limitessin a la població autòctona, que, si convenia, amortallaven i cremaven per tallar els focus de contagi de soca-rel.
El passat 2 de febrer es va fer una taula rodona, dins del cicle "Temes del Pou", a la Sala d'Actes del Centre Cultural el Casino, sobre "Les epidèmies a Manresa".
El dia 11 de gener de 1972 va ser plantada la primera llavor de la futura Escola Agrària de Manresa, que va néixer com a centre experimental de Formació Professional Agrària de primer grau, a l’empara del Servei d’Extensió Agrària del Ministeri d’Agricultura.
18/01/2022
Portada del número 107 de la revista El Pou de la gallina.
El número de gener de 1997 de la revista publicava el reportatge "Els ‘lobbies’ manresans regenten poc poder". S’hi analitzaven empreses, institucions, famílies i persones amb un poder de decisió important a la ciutat. El sector de les finances era un dels més poderosos, però el nou director de Caixa Manresa, Adolf Tudo, defensava una actuació cada vegada més transparent.
El creixement dels pobles i les ciutats es compassa amb les batzegades de la història. L’expansió de la trama urbana obeeix a les necessitats cícliques dels habitants de més espai per viure o acollir fortes onades migratòries i de guanyar terreny per a la construcció de noves infraestructures, equipaments, tallers, centres comercials, fàbriques...
per Jordi Sardans Farràs i Redacció. Fotos: arxiu Víctor Feliu.
El 25 de maig de 2017 es va engegar la Plataforma en Defensa de les Pensions Públiques i els Drets de la Gent Gran, formada per associacions de veïns, casals, sindicats, coordinadora de jubilats i pensionistes, amb la Marea Pensionista. Junts fan sentir la seva veu en manifestacions, concentracions, assemblees, xerrades per defensar unes pensions dignes i la gent gran davant dels abusos de la banca, però també el jardí de la residència de la Font dels Capellans o una residència pública al Xup.
El número de desembre de la revista publicava el reportatge "El cinema fa cent anys a Manresa", elaborat per Francesc Rubí. I és que el la ciutat havia estat la segona de Catalunya a presentar el cinematògraf, el 27 de desembre de 1896, en un teatre Conservatori ple.
La terciarització de l’economia comporta que només un 1% de catalans es dediquin a l’agricultura. Les explotacions sovint són rendibles, però la crua realitat és que no hi ha relleus ni –pel que sembla– prou incentius per menar camps, dedicar-se a la ramaderia o viure de posar al mercat matèries primeres, mal pagades i amb competències externes ferotges.
El passat 1 de desembre es va fer una taula rodona, dins del cicle "Temes del Pou", sobre els "50 anys de l’Escola Agrària", a la Sala d'Actes del Centre Cultural el Casino.
