Aquesta informació es va publicar originalment el 3 de març de 2022 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Il·lustració: Jaume Gubianas i Carles Claret.
Aquella febrada i fita històrica, que difícilment es tornarà a veure, va acabar amb el descens de categoria de l’equip i en una travessia del desert, amb diverses temporades d’autèntica resistència, de més descensos, i per la dura composició anual d’equips amb l’únic objectiu de salvar els mobles i mantenir el Manresa a la màxima categoria. Però, amb l’embranzida de la campanya passada, que ha tornat a emplenar el Nou Congost i a il·lusionar els gats vells del pavelló, el Baxi es va plantar a Granada per disputar la Copa, està jugant competició europea, i, a l’ACB, s’ha convertit en un conjunt molt competitiu, que dona cops de colze a clubs de la lliga que tenen molts més recursos. Perquè el
miracle de Manresa, com molts l’anomenen, només té un secret, la planificació, el treball dur i el compromís amb l’equip de tots els membres de la plantilla. Aquesta també era la fórmula de l’equip que va capitanejar Joan
Chichi Creus fa 25 anys i que recull, abanderant-lo des de la banqueta, el badaloní Pedro Martínez, un tècnic amb caràcter i, sobretot, implicació, que sap treure el millor dels jugadors, alguns dels quals fan un salt qualitatiu tan gran que acaben marxant.
El Bàsquet Manresa va tenir mala sort en el sorteig de la Copa, va sucumbir davant d’un Barça que va acabar sent campió i que estava ferit després d’haver estat derrotat tant a la Lliga Catalana com a l’ACB. Malgrat tot, plantar-se a Granada ja va ser tot un èxit i, si la dinàmica no canvia, jugar el play-off pel títol serà una altra preuada recompensa. El joc del Baxi fa trempar i els jugadors fascinen els afeccionats, entregats a un equip amb una capacitat de lluita insòlita tenint en compte les múltiples nacionalitats i passaports de les fitxes. Perquè si fa 25 anys ja era difícil combatre contra els recursos dels grans clubs i els seus patrocinadors; els diners públics de les diputacions (com les de Lleó o Osca) o els cabildos canaris interessats a vehicular la promoció econòmica a partir de l’esport, i la limitació de jugadors estrangers, el club que ara presideix Josep Sáez, ha de quadrar els números després d’una crisi que va ensorrar subvencions públiques i aportacions privades i
pescar bons jugadors en un mercat global on –a diferència dels emigrants del nord d’Àfrica– es reparteixen passaports com caramels per poder jugar com a europeu. Obrar el miracle, un any rere l’altre, és qüestió d’una bona planificació esportiva. Per això el món del bàsquet destaca el talent –i la capacitat per captar-lo i retenir-lo– de Xevi Pujol i la confiança plena amb l’entrenador. Si la tria de la plantilla funciona i el públic acompanya, sembla menys complicat anar tots a l’una.
Aquest és l'Editorial de la revista El Pou de la gallina del mes de març de 2022. En la mateixa revista, ja disponible als quioscos i llibreries de Manresa, s'hi pot llegir el reportatge
El Baxi torna a estar de moda, d'Alexandre Alegre González.
