El món occidental no estava preparat per a la covid. Els efectes devastadors eren incalculables... però, i els econòmics? L’impacte sanitari ha estat sec, brutal, cruel, però la sagnia a nivell comercial, laboral i financer s’escenifica com una llarga agonia en què molts no aconsegueixen veure la llum al final del túnel.
A la pujada de la Seu trobem aquest gran edifici públic, avui en part en desús, d’estil entre renaixentista tardà i barroc primerenc construït entre 1661 i 1685, tot i que a l’escut consta la data de 1871. L’arquitecte original va ser fra Andreu de Tarragona, cap a 1645, i hi van intervenir els mestres d’obres Joan Sancú i Pere Vidal, amb l’escultor Francesc Grau.
En el marc de la celebració dels 34 anys de la revista "El Pou de la gallina", el passat dimecres 5 de maig, a la sala d’actes del Casino, vàrem fer el lliurament dels vint-i-sisens Premis Oleguer Bisbal, escollits per votació entre els nostres lectors.
Estem davant d’un vi de mínima intervenció, elaborat al celler El Molí del Collbaix. Seleccionen el gra en taula de tria. Premaceració en bota vella durant dotze mesos i dotze hores en fred. Fermentació amb posterior criança sobre mares, en ou de granit per mantenir tota l’expressivitat, puresa i autenticitat del Mandó. Abans de sortir al mercat, s’ha fet una criança en ampolla de sis mesos.
El divendres 25 de gener de 1946, l’endemà de la festa de la ‘Liberación’ de la ciutat, segons la visió de les autoritats franquistes, va començar la primera vaga general important de la Dictadura, protagonitzada majoritàriament per les obreres de la Fàbrica Nova. Aquest inici d’any se n’han complert 75. La majoria d’historiadors estan d’acord a considerar-la la primera gran vaga en contra del feixisme espanyol.
La Dolors Punsà contempla la llum de la tarda asseguda en un balancí de fusta. Els rajos de sol li il·luminen el rostre i deixen al descobert una pell clivellada pel pas del temps i unes galtes rosades i delicades, com els pètals de les flors. Quan es retira la mascareta, per deixar-se retratar, mostra el seu somriure natural, que no ha desaparegut mai malgrat les adversitats del camí.
Fotografia de l’abril de 1972, de la façana de Cal Jorba, amb el nom del nou comprador Gicos, un gran cartell que enlletgeix l’edifici. Al costat el Banc Central i la Gestoria Garriga. Sense voreres, i a la dreta hi havia taxis.
Aquest Sant Jordi, 23 d’abril, El Pou de la gallina serà al primer tram del Passeig, davant del Casino, en el recinte habilitat per a llibreters i editors, per complir amb la cita anual amb els lectors i els subscriptors.
El periodista i poeta Josep Maria Ripoll recupera una àmplia selecció d’articles del manresà Claudi Montañá a "Estoy hablando de mi generación. Artículos 1972-1977". Escrits en temps il·lusionats i convulsos, els textos de Montañá retraten amb nervi i personalitat l’underground d’aquells anys.
Ara sembla que s’ha posat de moda renaturalitzar, en anglès "rewilding". Ja fa anys que se’n parla. L’ecologista David Foreman membre i fundador, el 1980, del grup ecologista Earth first! el va usar per primer cop l’any 1990. Feia referència a la pèrdua d'espècies i hàbitats.
Josep Biosca Munts és enginyer tècnic industrial, professor i investigador associat de Geologia i Cartografia Geològica de l’EPSEM (UPC Manresa), ja jubilat. Va ser conservador de Paleontologia del Museu de Geologia Valentí Masachs, del qual actualment és col·laborador voluntari. Investigador rigorós, és l’autor de la nova vitrina del Museu: "Fòssils i canvi climàtic".
Mentre acabem, en plena Pasqua, de posar en solfa aquesta edició de la revista, molts manresans són fora de la ciutat desafiant, suposem que amb les mesures corresponents, els efectes devastadors de la pandèmia que marca el nostre dia a dia durant l’últim any.
El reportatge central de la revista d’abril de 1996, elaborat per Joan Barbé, abordava la polèmica sorgida per la reforma de l’organigrama laboral de la casa gran, promoguda per la coalició de govern (PSC, ERC i IC-Els Verds-AUP) per modernitzar-ne l’estructura.
El passat 7 d’abril es va fer la taula rodona, dins del cicle "Temes del Pou", sobre el tema "Fer recerca a Manresa", a la Sala d'Actes del Centre Cultural el Casino.
La zona entre la carretera de Cardona i la plaça Catalunya, situada al darrere de la via del tren que anava del riu a l’estació de Manresa Alta, es va urbanitzar els anys vint i trenta del segle passat. S’hi van aixecar indústries i residències burgeses, com aquest edifici construït entre 1932 i 1936 a la cantonada dels carrers dels Tres Roures i Martí i Julià, amb un estil de trànsit entre el Noucentisme i el Neoclàssic acadèmic.
L’origen de la tecnologia de cadenes de blocs o blockchain es troba en el bitcoin, descrit per Shatoshi Nakamoto l’any 2008 en el document Bitcoin: A peer-to-peer electronic cash system. Les potencialitats i utilitats de les cadenes de blocs, però, van molt més enllà del bitcoin i les criptomonedes. Des de la votació electrònica fins als registres mèdics, passant per la identitat digital, l’agricultura, la logística, la banca, la formació, la salut o l’educació, aquesta tecnologia té el potencial d’eliminar intermediaris i reconfigurar el funcionament de les indústries i les societats. Catalunya té un ecosistema potent i Manresa una situació propícia per crear un entorn d’economia digital pioner que aporti valor al seu entorn socioeconòmic.
31/03/2021
Laura Ferrer Font i Mario Heredero de Pablos viuen a Wellington, la capital de Nova Zelanda
