Aquesta informació es va publicar originalment el 9 de juliol de 2021 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Per fi ha arribat la calor, el bon temps, les nits enganxat als llençols, la suor baixant per l'espinada, aquell sol que sembla que ho desglaci tot... i més tard o més d'hora, arribaran les vacances! Nits llargues a la fresca, amb amics, amb família i amb els mosquits bevent la paciència. Si, ha arribat l'època de l'any on sembla que tot està permès i tots ens deixem anar, una mica més…
Durant aquestes jornades calentes, matant les hores i obviant que els llibres ens estan esperant, passem el dit per davant les nostres xarxes socials preferides i salivem mirant què fa el veí o a quina platja ha anat aquell amic abandonat. Tots i totes escoltem vídeos gravats amb millor o pitjor qualitat, ensenyant moments únics i irrepetibles, moments que se'ns fan presents sense haver-los viscut. I a vegades, contra tot pronòstic (o si), imatges inversemblants (o massa reals) salten de la pantalla i ensenyen que la veritat és molt més dura que el que de vegades volem admetre.
El dia de l'orgull LGTBI, molta gent va sortir a reivindicar els drets per a tothom i a defensar la llibertat individual. Fotografies i vídeos ens parlaven de molts crits reivindicatius i orgullosos. Però un d'aquells vídeos, ens mostrava un grup de jovent, amb banderes espanyoles, insultant un grup d'activistes LGTBI. Nanos joves LGTB-fòbics amb la bandera espanyola com a arma, com a instrument de repressió, com a demostració de qui té la força i la legitimitat estatal. Jovent fent servir una bandera com a ariet per bescantar el dissident, aquell que alguns volen veure com l'estrany, el diferent, el perillós. Si jo em reconegués com a connacional d'aquesta gent, estaria preocupat. Com la meva bandera pot ser una arma contra els que pensen, actuen, viuen... diferent del que creuen normal? Com el jovent pot veure la
meva bandera com la millor manera per a parlar de retallar drets, llibertats i cridar un «viva Espanya» com a sinònim de tancament?
Potser el millor és pensar que ja s'ho faran, però dia a dia estem observant que molts estem dins la diana d'aquesta realitat i encara no en som conscients. Espero que l'estiu i la calor tornin a donar una oportunitat per sortir als carrers i continuar lluitant pels drets de tothom. Bon estiu!
