CRÒNICA SOCIAL

Circ Price al Passeig (1967)

La fotografia aèria, pressa des del número 64 del passeig de Pere III, que durant la Dictadura es deia de Garcia-Valiño, un general franquista. Popularment es coneixia com l’edifici Grau Sala o Sallés, que segons el Cadastre és del 1966.

Foto: Antoni Quintana Torres (ACB).
per J. S., 16 de juny de 2021 a les 11:19 |
Aquesta informació es va publicar originalment el 16 de juny de 2021 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
La foto, molt ben definida i enquadrada, crida l’atenció i mostra un Passeig asfaltat i esquerdat. Al davant s’observa una enorme superfície, on es va instal·lar el Circ Price de Madrid, que aleshores va tenir el seu moment d’esplendor. Curiosament, no s’hi veu cap dels plàtans típics del Passeig. En primer terme, la gran vela del circ entre un bosc de pals i les lones que no deixen entreveure les grades. Són estructures metàl·liques d’arquitectura efímera. Una tanca separa el circ de les persones que fan cua per pagar l’entrada a la caseta de «Localidades» rodejada de bombetes lluminoses. Com es pot veure, els vianants van força abrigats com corresponia a començaments d’hivern. Al voltant està ple de rulots. El camió del primer pla adossat al circ transportava els animals. La majoria de les altres caravanes, repartides al voltant servien per fer vida domèstica als artistes de l’espectacle. També s’observen d'altres camions Pegaso, propis de l’època.

Les naus del fons de la fotografia han estat substituïdes per les cases actuals dels carrers Súria –on a l’època destacava la família Masachs– i Aragó, que no apareixen a la imatge. Al començament del carrer Sant Josep s’observen instal·lacions industrials, on ara hi ha l’Autoescola Font, al centre el supermercat Condis, i més a l’esquerra la botiga Tempur, de matalassos. Al número 1 hi havia hagut la fusteria de Josep Ametlla (el seu germà Joan va anar a viure al Brasil). Al número 2, la fàbrica de rentadores Nautilus de Sarrió, Farrés i Sarret, que després va ser local del Sarrió. Al seu costat, Maurici Farrés, un taller mecànic de reparació de motors. Alguns treballadors de la Pirelli hi feien hores, segons m’informa Francesc Comas. A l’actual carrer Carrasco i Formiguera hi passava la via del tren dels Catalans, com es veu a la foto, amb un terraplè, a la zona del Poble Nou, on cap a l’esquerre s’aprecia  un pontet per on es podia passar per sota. S’hi accedia des del pati de l’institut Lluís de Peguera a les primeres cases del Poble Nou. A l’altre costat de la fotografia hi van construir l’estació del baixador dels Ferrocarrils Catalans, a l’actual carrer Primer de Maig, que aleshores encara no existia. A la dreta de la fotografia s’hi veu un jardinet en forma triangular que havia format part de la Clínica Tuneu i tot seguit va correspondre a la guarderia del Jardí de la Infància, que avui s’anomena El Sonall, al pati del darrere del carrer de Camps i Fabrés que dona a la plaça de l’Onze de Setembre, aleshores División Azul.


Aquest gran solar havia estat ocupat durant anys per la principal plaça de toros de la ciutat. Posteriorment, havia servit com a parc d’atraccions de la fira, especialment dels auto-xocs, però també el descampat era el lloc de recollida d’ampolles i papers per a Ampans, a càrrec del jovent manresà.



Participació