Aquesta informació es va publicar originalment el 15 de juliol de 2021 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Moltes manresanes i manresans del vostre espai temps m’heu preguntat sobre el rànquing que ha promogut un famós portal de cites per a persones casades o amb parella. El titular morbós és: “Manresa, la ciutat amb més infidels”. Segons aquesta plataforma per a refregadors compromesos, Manresa és la ciutat de l’estat amb més nous usuaris registrats –del 20 de juny al 22 de setembre de 2020– en relació amb la seva població, després d’arrabassar-li la posició a Barcelona. En aquesta matèria, Catalunya també és número 1. M’agradaria fer diverses consideracions. En primer lloc, ningú no s’hauria de sorprendre que, després de viure un període amb extremes limitacions de les llibertats individuals, molts habitants de Manresa que han hagut de passar el confinament amb la parella, s’hagin adonat que l'ésser amb qui
comparteixen la vida, quan desapareixen totes les distraccions del món exterior, és un bunyol difícil de suportar. És exactament el que passa quan s’acaben les vacances, moment en què algunes parelles s’esmicolen pel fet d’haver passat massa temps junts, però amb esteroides.
D’altra banda, aquesta plataforma per a infidels és ideal per a la gent insegura que no té valentia per estar sola. La realitat que jo percebo, com a mer observador, és que la majoria d’éssers humans s’emparellen per avorriment o per encaixar en una societat on tots els missatges que n’emanen van cap a la mateixa direcció: «Tenir parella és un èxit». I jo, per experiència pròpia, hi estic totalment d’acord, perquè la majoria de gent s’ofega amb la seva pròpia misèria, amb la seva estandarització, amb la seva mediocritat. Però si algú és capaç de suportar-te, sembles menys
loser del que ja ets, tot i que et mantinguis flotant en una merda de relació només per les aparences, pel fet de complir amb el que aquesta societat consumista demana. Seria el missatge oposat que pretén explicar aquella expressió: «Més val mal acompanyat, que sol».
Finalment, el puto rànquing que distribueix periòdicament aquesta plataforma és una estratègia de màrqueting sublim. Fins i tot jo, que no necessito per res el que ofereix, vist que soc un conformista lamentable i em va decent amb la parella, m’hi he registrat. Sí, he percebut que no soc prou per a ella, així que m’he creat un perfil amb el seu nom per poder-li trobar algú que supleixi les meves mancances. Ja tinc ganes de veure la cara que posarà quan li prepari la cita a cegues. Ho sé, soc un
manso exemplar.