El juny de 1937, alguns treballadors són baixa perquè s’han d’incorporar a l’exèrcit per lleva.

Socialistes jacobins i neofranquistes espanyols comparteixen la unitat d’Espanya com a raó de ser, d’aquí els buits enormes d’una democràcia més fictícia que real.

Que el caos d’aquests dies no hagi comportat dimissions polítiques com la de la consellera Paneque, màxima responsable de la situació a Catalunya, demostra el seu poc nivell democràtic.

Des d’un punt de vista històric, popularment i durant molts anys, l’ofici pitjor de Manresa va ser el de pelacanyes.

L’artista Lourdes Fisa, nascuda a Corbera de Llobregat i empadronada a Manresa, és ciutadana del món. Durant tres dies ha mostrat a l’estudi professional les etapes de l’obra artística multidisciplinària: pintura, gravat, escultura, fotografia i altres; variada, intensa i emotiva. El periodista Josep M. Cadena va dir-li que mantingués sempre “la flama encesa”.

No reiteraré les excel·lències de l’obra, sinó que faré la contracrònica amb el debat intens que es va generar entre tècnics i veïns i representants de les entitats en defensa del patrimoni, que va ser demolidor.

En l’acte de presentació d’un nou número de la revista Dovella, l’historiador Francesc Comas va fer un repàs fotogràfic del sorgiment de la Manresa industrial a mitjan segle XIX.

L’escriptor Jordi Estrada, cap de Cultura d’El Pou de la gallina, va fer una passejada literària per la ciutat, al Casal Cívic El Castell, convidat per l’Associació Viure i Conviure, a través d’escriptors locals i forans que l’han reflectit en la seva obra.