Considerar que els actuals trens estatals de rodalies a Catalunya són tercermundistes és una evidència que fa dècades que dura, però ara s’ha produït el caos total que ha deixat el principal transport públic del nostre país sense servei per decisió d’uns governants a Catalunya i l’Estat absolutament desbordats per una situació que els usuaris feia anys que patien, mentre ells continuaven mirant cap a una altra banda. És clar que no es poden compartir les protestes interessades d’una oposició política de l’extrema dreta i la dreta extrema, que precisament han estat els principals responsables d’aquesta situació, ja que quan ells governaven, les inversions a Catalunya van ser mínimes. I no tan sols això, sinó que van menystenir els catalans pel sol fet de ser-ho. Recordem que Castella ens tracta com una nació colonitzada des de fa segles, com es demostra actualment d’una manera clara amb el dèficit fiscal de Catalunya amb l'Estat, que l’any 2022 ja superava els 22.000 milions d’euros. En la política centralitzadora, tant els governs del fatxenda Aznar, l’impresentable M. Rajoy o del jacobí Sánchez van menystenir els trens de rodalies sobretot a Catalunya, per potenciar línies de l’AVE a Espanya, absolutament deficitàries i sense lògica social ni econòmica. Potenciar un disseny radial dels ferrocarrils estatals heretat d’un passat dictatorial –Renfe es crea el 1941 i el 2005 es bifurca amb Renfe operadora i Adif– només ha tingut un beneficiari, Madrid, on actualment convergeixen a la pràctica gairebé la totalitat de les connexions d’alta velocitat, deixant de banda la perifèria i desatenent les línies de rodalies, que són les que utilitzen majoritàriament treballadors i estudiants, els col·lectius més afectats per les decisions políticament presses.
Que el caos d’aquests dies no hagi comportat dimissions polítiques com la de la consellera Paneque, màxima responsable de la situació a Catalunya, demostra el seu poc nivell democràtic: ni sap gestionar ni sap assumir les conseqüències de no prendre les decisions adequades. La creació de la nova entitat, Rodalies de Catalunya, tampoc no és una solució al problema, ja que l’accionariat de l’Estat hi manté el control principal, el 50,1%, mentre que el de la Generalitat és del 49,9. Per tant, no es un traspàs. I en ser un acord de llarga durada, bloqueja la liberalització dels trens que Europa ha anunciat per al 2028. S’ha fet ben palès que Catalunya ha de manar en el sistema ferroviari català.
