La solsonina Mónica Mendoza, arquitecta de professió i màster en Teoria i Història de l’arquitectura, va presentar a l’Ateneu les Bases El conjunt de les fàbriques tèxtils del Cardener. Què va ser i què en queda?, editat pel Museu de l’Aigua i el Tèxtil de Manresa. El llibre és una contribució didàctica per a la conservació del patrimoni industrial del Cardener, dirigida al conjunt de la població. L’arquitecte Antoni Vilanova assenyala la voluntat de l’autora de conscienciar sobre la preservació de les construccions fabrils, sobretot de veure a través de la investigació “el testimoni documental com un fil de la història que no es pot trencar”. És important la part gràfica amb fotografies de diversos arxius, moltes d’elaboració pròpia i de l’Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya. L’autora deixa clar que no és un llibre per a arquitectes ni historiadors especialitzats. Explica com funciona una fàbrica a partir d’un esquema elemental de la del riu a Cardona, on potser li falta mostrar la connexió entre el riu i el canal. Intenta simplificar els conceptes tècnics per tal d’explicar-los en una fotografia. Assenyala sense definir els tres tipus de colònia existents: bàsica, desenvolupada i evolucionada, segons els criteris de Jordi Clua. Defineix bé la nau, la fàbrica de pisos i el shed o coberta amb dents de serra.
Històricament s’ha basat en l’estudi de Llorenç Ferrer La industrialització tèxtil de Cardona en el segle XIX, que sintetitza correctament i aporta algunes novetats com el recull d’un historiador cardoní del segle XIX que va fer un estudi sobre el molí paperer de Cardona. Mendoza va recordar que fins al 2003, la Fàbrica Gallifa de Sant Joan, comprada per l’Ajuntament, no es va convertir en un espai sociocultural i la dels Panyos va estar a punt de desaparèixer. Al col·loqui va sorgir la polèmica de les rescloses. L’Ajuntament manresà les ha catalogat des del 2011 i ha entrat en conflicte amb l’Agència Catalana de l’Aigua, que ha optat per treure-les amb l’argument que no deixen circular els detritus del riu. Però fa més de mil anys que hi ha hagut molins i ens hem acostumat a l’aigua estancada que baixa per l'efecte de l'acumulació de sediments. Amb les fàbriques de riu, la producció elèctrica de les rescloses és insignificant davant d’altres energies. En contrapartida, però, es carreguen el patrimoni, així que potser el més sensat seria buscar un equilibri.
