Les propostes culturals d'octubre 2020

El passat dia 2 d'octubre es va estrenar a Montcada i Reixac aquesta obra escrita per Jordi Casanovas. "Alguns dies d'ahir" descriu com van viure alguns dels fets ocorreguts la tardor de 2017 a Catalunya una família, els pares i dos fills. Al voltant d'una taula, la família Font comenta i discuteix el que els passa. L'obra comença amb els atemptats de l'agost del 2017 i acaba el dia 20 de desembre del 2017, la jornada de reflexió de les eleccions. La direcció és de Ferran Utzet, de qui vam veure el mes de juliol al Kursaal "El silenci dels telers". El repartiment està encapçalat per Míriam Iscla i Abel Folk, en els papers de pares, i de Francesc Cuèllar i Marta Ossó, de fills. Una obra que ens permet posar-nos de manera serena en la pell de cadascun dels personatges i que ens serveix per reflexionar, la qual cosa és d'agrair davant del panorama polític que vivim. Es podrà veure a la Sala Gran del Kursaal, el diumenge 25 d’octubre, a les 18.00 h.
   
El malentès el solem veure   com un problema, des d’un punt de vista negatiu, però, i si ens el mirem com una oportunitat i com una manera de veure les coses des d’una altra perspectiva? Aquesta és la reflexió a la qual ens convida l’exposició "Elogi del malentès". Comissariada per Joana Hurtado Matheu, aplega obres de catorze artistes dones: Mar Arza, Cabello/Carceller, Lúa Coderch, Kajsa Dahlberg, Anna Dot, Dora García, Andrea Gómez, Núria Güell, Alexandra Lykauf, Mariona Moncunill, Mireia Salalrès, Batia Suter i Pilvi Takala. Les seves obres destapen els malentesos que es produeixen per com percebem i interpretem les coses, per la imprecisió latent de paraules, imatges, gestos...  Malentesos en els somnis, l’amor, el sexe, l’amistat, el descobriment de la diversitat... i que segons Hurtado ens poden fer conscients que podem veure la realitat de maneres diferents.  "Elogi del malentès" és una exposició itinerant del Programa d’Arts Visuals de l’Oficina de Difusió Artística (ODA) de la Diputació de Barcelona i es pot visitar al Centre Cultural del Casino fins al 25 d’octubre.
   
"Matar al pare", deia Freud per explicar el moment en què deixem d’admirar els nostres pares amb ulls d’infant i els veiem com són realment. En la seva òpera prima, acabada d’arribar del Festival de Donostia, el polifacètic Viggo Mortensen explora les relacions familiars, a vegades dures i fins i tot tòxiques, i ens explica la història de John i el xoc que suposa l’arribada del seu pare Willis, un jubilat amb principis de demència, conservador, misogin, racista, homòfob i de temperament explosiu. La figura del pare (magistralment interpretat per Lance Henriksen) encarna tot el que és oposat al fill i a les seves conviccions, ja que John és homosexual, casat amb un asiàtic i pare d’una filla llatina adoptada; els ingredients perfectes per augurar el drama. Alternant fragments del passat i del present, ens mostra els camins de l’un i l’altre en una relació complexa, ja des de la infantesa. Vagament inspirat en les emocions de la seva pròpia família, el director assumeix diversos papers de l’auca, tals com el rol protagonista, el guió o fins i tot la banda sonora, en un debut que s’esperava des de fa temps. Ens presenta un film carregat de duresa, que no deixa indiferent, d’aquells que incomoda en alguns moments i que costa de pair mentre ens fem la pregunta de quin preu estem disposats a pagar per estimar algú que podem fins i tot detestar.