Aquesta informació es va publicar originalment el 27 d'octubre de 2020 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Fent endreça em surt el número 1 del diari "Ara" (28 de novembre del 2010). El fullejo i em crida l’atenció el titular extret de l’entrevista que li feien al metge i investigador Bonaventura Clotet i que deia textualment: «D’aquí deu anys tindrem una vacuna contra la sida». Quan escric això falten 55 dies perquè els deu anys es compleixin, i tant de bo m’equivoqués però dubto que la vacuna arribi en el termini que va predir. N’hi hauria hagut prou amb què hagués tingut la prudència de dir «podríem tenir» en lloc de «tindrem», per complir amb allò que ens recomanaria qualsevol col·lega seu, que és curar-se en salut, però el seu optimisme el va trair i malauradament va errar. Cito aquest exemple vist per casualitat, però repassant qualsevol hemeroteca amb una certa atenció en trobaríem un munt. Si fos professor de periodisme, seria un dels exercicis que posaria als meus estudiants de primer: revisar diaris i revistes de tres, cinc, deu anys enrere, i tractar de descobrir exemples semblants per tal d’esmolar el seu sentit crític i posar en qüestió algunes afirmacions en el mateix moment que algú les deixi anar. Perquè fos un treball que tingués un veritable interès, exclouria, lògicament, les declaracions dels polítics. Perquè no és el mateix errar en una predicció que mentir descaradament.
Relacionat amb això, vaig llegir un article de Xavi Ayén a "La Vanguardia" (21.6.2020) on parlava d’una iniciativa que em sembla digna de remarcar. Deia: «Els imagino una mica farts d’escrits sobre com la pandèmia canviarà el món. Gisela González, una estudiant de Periodisme, els està col·leccionant: retalla a la manera antiga, amb unes tisores vermelles, els diaris que compra o que li deixen, per confeccionar en el futur, amb totes les prediccions fallides, encara no sap si una tesi doctoral o una instal·lació artística». Si aquesta noia fos una d’aquells hipotètics alumnes meus, tindria ja una matrícula d’honor assegurada. La seva idea s’ho mereix, per molt que de feina per documentar-se en tindrà ben poca: els diaris van plens de declaracions d’"experts" (experts en el que sigui) fent uns pronòstics tan aventurats i amb una seguretat tan absoluta que fan esgarrifar. Si els hagués de publicar jo, crearia un nou protocol anticovid i per pura higiene mental els posaria tots en quarantena. Segur que amb dos o tres anys de repòs n’hi hauria prou per desactivar-los.
