Aquesta informació es va publicar originalment el 4 de novembre de 2020 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
El propietari va adquirir tres finques i les va unificar per poder fer aquest gran casal amb planta en forma d’U i façanes a la plaça i als carrers del Born i de Sant Tomàs. Està dissenyat com un palau de planta baixa, quatre plantes i golfes i, a causa del desnivell del terreny, la part de ponent i del carreró de Sant Tomàs també té un entresol. Les façanes són de composició regular i simètrica, amb les obertures ordenades alternant balcons i finestres. La façana principal és simètrica respecte d’un eix central marcat pel portal d’accés, que té un vestíbul que penetra a l’interior com un carrer amb voreres i que es desdobla en dues escales. Oms va resoldre les cantonades amb torres circulars coronades amb coberta cònica d'escates ceràmiques negres, però només es va acabar la del carrer del Born perquè l’altra pràcticament no es veia a causa de l’edifici, ara enderrocat, que hi havia a ponent de la plaça. A l’alçada del primer pis, la torre del Born i el cos d’entrada presenten tribunes i a la resta de l’edifici hi ha balcons correguts. El parament de la planta baixa és de pedra i la resta de la façana està estucada imitant carreus encoixinats. D’entre els elements decoratius cal remarcar els detalls de pedra esculpits –arcs multiformes, trencaaigües, columnes, pinacles centrals o baranes–, els esgrafiats del quart pis i la gran cornisa de permòdols i rajola que unifica l’edifici. L’interior té una rica decoració modernista amb motius florals.
El catàleg de Manresa protegeix l’edifici de manera integral, tant la volumetria i l’aspecte exterior com la decoració interior, per la importància històrica i artística, amb l’ús d'elements decoratius entre el Neogòtic i el Modernisme típic de l'arquitectura d'Ignasi Oms. També és una referència urbanística perquè articula la trama del nucli antic amb l’eixample modern de la ciutat.
Els propietaris, el matrimoni format per Llogari Torrens i Serra i Antònia Burés i Borràs –d’ella ve el sobrenom de la Buresa– eren hereus de grans fortunes relacionades amb el tèxtil, ell com a hereu de dos dels socis de Pau Miralda i Companyia, propietària de la fàbrica dels Panyos, i ella com a filla de dues famílies de fabricants cotoners amb fàbriques a Sant Joan de Vilatorrada i Castellbell i el Vilar.
PER SABER-NE MÉS:
- BARAUT, Anton; BOVER, Imma, «El Modernisme al Bages», a "Dovella", núm. 3, Manresa, desembre de 1981.
- LACUESTA, Raquel, "Ignasi Oms i Ponsa, arquitecte. La consolidació del modernisme terra endins", Delegació del Col·legi Oficial d’Arquitectes de Catalunya a Manresa i Angle Editorial, Manresa, 2009.
