per Ignasi Cebrian, Jordi Planell, Jaume Torras i Marc Vilarmau
L’aigua i el seus senders naturals pel terme de Manresa podria molt ben ser la protagonista d’aquesta proposta d’itineraris. Però el valor de l’entorn natural del terme creix si, a part del patrimoni natural, hi sumem la petja històrica i els elements arquitectònics: les construccions modernistes propietat de l’antiga burgesia industrial, entre les quals s’hi compta la recuperada torre Lluvià.
El passat 7 d'octubre es va fer la taula rodona sobre el tema “Botigues amb història”, dins del cicle Temes del Pou, a la Sala d'Actes del Centre Cultural del Casino.
Aquest mes presentem una casa del segle XVIII d’estil tradicional, que forma part d’una finca més gran enganxada a l’antiga muralla de Manresa, a la zona del torrent de sant Ignasi.
Els Amics de les Arts van tornar el passat divendres a la Sala Gran del Kursaal en format acústic i de proximitat. Sota el títol “Els dies més dolços” van repassar cançons de tota la seva trajectòria professional.
La pandèmia del coronavirus ha tingut conseqüències en la vida de tothom. És un bon moment per reflexionar sobre com podem ser més resilients canviant els hàbits de consum i la manera que tenim de relacionar-nos. Parlem amb sis iniciatives manresanes d’economies transformadores basades en el fet de posar les persones al centre, en la gestió democràtica, en l’ètica, en l’arrelament territorial i en el medi ambient, i menys o gens lligades als cànons del sistema econòmic imperant.
Fotografia datada el 10 de desembre de 1968, a la Muralla de Sant Domènec, a l’alçada del teatre Conservatori, amb dues columnes ennegrides, un tros de cartellera, una paperera, el quiosc del Cirera, el restaurant Maïami, la publicitat As i els Viatges Aster, de Joan Alsina Soler.
Un dels atributs que s’adjudica de manera convincent a la la natura és que és sàvia. Fins i tot, un programa d’humor (i natura) a la televisió pública catalana es titulava "Natura sàvia", i n’afavoria aquesta visió inversemblant.
Clara Gavaldà camina pel Parc Maragall d'Avinyó fent visera amb la mà. El sol de tarda enrosseix les fulles dels arbres i, sobre la gespa, es perfila un joc de llums i ombres. Tria aquest espai com el lloc ideal per fer la fotografia d'aquest retrat.
El reportatge central de la revista del mes de setembre de 1995, elaborat per Joan Garriga i Annabel Sardans, analitzava les causes dels accidents a la ciutat, que s’havien incrementat notablement.
Gràcies al centenar de persones i empreses que ens heu ajudat a fer-ho possible, la renovació del nostre lloc web: elpou.cat ja és una realitat des del 2 de setembre.
02/09/2020
Arnau Carné Sala Coeditor de l’editorial Tigre de Paper. | Foto: Francesc Rubí.
L’acte va ser el passat 2 de setembre a l’auditori de la Plana de l’Om, en el marc de la celebració dels 33 anys de la revista manresana d’informació i opinió.
A la cantonada dels carrers del Sol i de la pujada del Castell destaca aquesta casa que es veu en forma de falca des de la carretera de Vic. És una de les cases característiques d’aquesta zona, on es construïren a cavall dels segles XIX i XX edificis industrials i habitatges burgesos.
La Marina Berdalet encén un llumí i l’acosta al llenç que reposa sobre un cavallet. La flama bellugadissa desprèn una línia de fum que s’impregna sobre el paper. La pintora utilitza el foc per dibuixar formes sinuoses que s’inspiren en les onades, els núvols i les roses del poema "Himne d’Ulisses a la Terra", d’Agustí Bartra.
El II Saló Industrial Artesà de Manresa i Comarca es va fer del 29 d’agost al 8 de setembre, al passeig del Riu, fins a l’esplanada de l’hotel Pere III, encara en construcció, amb una exposició a l’antiga estació dels Catalans a Manresa Riu.
per Josep Girabal Guitart i Josep M. Mata-Perelló (Geoparc Mundial UNESCO de la Catalunya Central)
Al Geoparc hi ha nombrosos exemples de balmes que es van condicionar per obtenir un corral per al bestiar, un habitatge permanent o un refugi temporal per a pastors, carboners o viatgers.
27/07/2020
Joan Batista Garcia Argüelles, tercer per l'esquerra, dret. Batalló de treball a França el 1940. | Fons Lluís Sala Sala
Disset anys, alguns divuit acabats de fer, era l’edat dels nous soldats llevats de les places, dels carrers i dels primers aprenentatges. Arrencats de la família amb un plat d’alumini, els coberts, una cantimplora i una flassada, i cap al front amb pocs dies d’instrucció i encara feta, de vegades, sense contacte amb cap mena d’armament. Alguns, molts, van ser morts, ferits o fets presoners calçant encara les espardenyes amb què van sortir de casa. Aquest any, els biberons que encara són vius compleixen cent anys.
Catalunya és un país que té molts escriptors, molta gent de lletres. Sovint es dona poca importància als científics, als escriptors científics. Potser és que descriuen realitats massa objectives i els catalans necessitem omplir la ment de ficcions subjectives.
