Aquesta informació es va publicar originalment el 19 de gener de 2021 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Que passeu tots un bon any,
el nou dos mil vint-i-u,
lluny de tot mal averany,
i amb un cert sentit comú.
Que tothom tingui el seu sostre
un plat a taula i un sou
I els catalans, el que és nostre:
el dret a poder dir prou
al decret de Nova Planta
amb què l’Espanya s’aguanta,
des que ens van robar, els borbons,
les nostres constitucions.
Que s’acabi la pandèmia
destralera del covid
i que el Govern de Madrid
deixi de fer la comèdia
de la sagrada unitat
amb què ha justificat
l’oprobi a la democràcia
que sofrim. Quina fal·làcia!
I esperem que en Vilamala
pugui dir-nos l’any que ve
quan escrigui la nadala
que tot va la mar de bé.
Nadal, llum en plena nit
Nadal, bella paraula
prenyada de sentit
que a dintre meu ressona
d’ençà que era petit,
un cop més m’esperona
a engiponar un escrit.
Nadal, el nou solstici,
és llum en plena nit.
Nadal és saba, és vida
que esclata en el gran crit
de l’infant que la mare
agombola amb el pit,
que ens aporta esperança
en un món intuït,
que ens amaina i sadolla
la set de l’infinit.
Nadal és pau, és joia,
és festa i és convit;
és goig, és alegria
compartida amb delit,
malgrat el consumisme
banal i la covid,
que res no pot privar-nos
de viure’n l’esperit.
Nadal és força, és lluita,
és un repte, un envit
a viure a fons la vida
fent pinya amb el petit,
amb qui forastereja,
amb qui viu oprimit
i amb qui, lluny dels que enyora,
té el cor adolorit.
