Aquesta informació es va publicar originalment el 19 de gener de 2021 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Trastos
Amb la mateixa dinàmica que la majoria de manresans i manresanes han deixat enrere el 2020 com aquell qui deixa anar llast, el repàs d’
informacions mensuals que us plantejo pretén començar amb exemples execrables de l’actualitat i la condició humana, i acabar amb els millors desitjos de cara a l’any nou. Anem al gra. A la imatge que em proporciona un veí del carrer de Puigterrà de Dalt veiem una nevera pintada de vermell amb un lema retolat: «A Manresa cada dia es recullen 2.000 kg de trastos abandonats al carrer». Malauradament, aquesta estampa és tan habitual a la zona i al conjunt de la ciutat que, si no fos pel color de l’electrodomèstic, gairebé passaria desapercebuda, L’objectiu de la campanya és instar al ciutadà a trucar al 010 per informar-se de com desfer-se de les andròmines i residus en general. Em pregunto si la
composició que mostra la imatge és producte d’un no pretès efecte crida.
Matalàs explícit
La següent fotografia que reproduïm és una altra constatació de la necessitat de la campanya municipal. Aquest matalàs tan explícitament identificat va ser fotografiat per una lectora el dia 1 de gener, davant del contenidor de Cal Jorba. De fet, el cap de redacció de la revista va passar pel mateix indret el dia 31 al vespre i ja va contemplar l’estampa decadent al bell mig del centre de la ciutat. Com que, per Cap d’Any, ningú va retirar-lo de la via pública, novament la
interacció ciutadana el va guarnir amb la pintada per completar una
instal·lació que en una mostra d’art contemporani potser despertaria algun elogi i tot.
Terrorífic
Continuem amb alguns exabruptes dels últims dies de l’any a la nostra ciutat amb la constatació de l’aterratge d’una proposta
cultural. El peculiar Circo de Terror va estar instal·lat durant bona part del desembre al sector dels Trullols. La terrorífica cartelleria la va immortalitzar un lector fent-me notar que del 25 de desembre al 3 de gener, per rematar la temporada, oferien el Dia del Tacaño, amb entrades a cinc euros. No crec que facin falta gaires comentaris.
Descontrol lingüístic
Per cert, el fet de
matar el català en les comunicacions públiques ja no només és propi de les companyies de circ que, mancades de recursos, malviuen recorrent el país amb pasquins reaprofitats. El que realment és trist, atenent a les preocupants dades d’ús social del català, és que una empresa bagenca com Control Group, amb vuit delegacions a Catalunya, una a Madrid i la seu central a Sant Fruitós de Bages, publiqui un anunci en castellà a la revista
Freqüència del desembre passat. És l'únic en castellà de tota lla publicació, però, evidentment, els mitjans de comunicació, amb TV3 al capdavant, per desgràcia, no estan en condicions de rebutjar cap anunci per qüestions de llengua.
Amonestació a la brasilera
Una altra publicació local, el diari
Regió7, en l’edició del 9 de desembre, publicava un curiós anunci en portuguès en què el cònsol general del Brasil a Barcelona feia saber que una parella del seu país, establerta a Sant Vicenç de Castellet, volia casar-se. L’anunci es feia públic per si algú hi tenia algun impediment. Com si, en els temps que corren, s’hagués de demanar permís a tercers per contraure matrimoni. Vaja, com les amonestacions de l’Església, però de caire civil.
Una cara manresana
Canviem de cara per ensenyar-vos, adjunta a aquest text, la de Carles Gilabert, actor manresà, que va formar part del grup Teiatru, i que fa anys que desenvolupa carrera professional a Barcelona i ja va protagonitzar un anunci de gran repercussió col·locant-se la perruca d’inspiració africana del personatge dels anuncis del cercador telefònic. Passats uns guants anys, Gilabert és ara la cara de la campanya d’Òmnium. Amb els lemes
Regala Òmnium i
El teu oxigen és essencial, l’actor hi surt agafant aire.
Sor Lucía i Vox
Continuant en l’esfera d’Òmnium, en aquest cas amb les iniciatives que promou la delegació del Bages-Moianès, a l’estampa adjunta podeu contemplar Sor Lucía Caram, acompanyada d’altres membres de la Plataforma dels Aliments, a la gala de lliurament dels premis Lacetània de les Arts i la Cultura, que es va fer el Conservatori el 15 de desembre. El col·lectiu va recollir el premi Empremta que atorga Òmnium a iniciatives socials que hagin destacat els darrers temps. La popular dominica hi va assistir mig lesionada d’una cama i, a preguntes d’alguns dels assistents, va explicar que s’ho havia mentre caminava a l’entorn dels Lledoners per donar suport als presos. «Si ho saben els de Vox, diran: ‘castigo de Dios!’», comentava.
Auca de Jordi Corrons
Uns dies més tard de lliurar el guardó en nom d’Òmnium Bages-Moianès, el 22 de desembre, Jordi Corrons deixava la presidència en mans de la periodista Anna Vilajosana –que, per cert, va passar pel
Pou uns quants anys. La junta va homenatjar Corrons amb una auca, feta, és clar, per l’amic Joan Vilamala (en la imatge, els versos il·lustrats amb la caricatura de Maria Picassó publicada al Pou). Cal dir que Vilamala, juntament amb Jaume Gubianas acaben d’editar també l’auca dels vint anys d’Aire Nou de Baó, entitat catalanista de la vila rossellonesa del mateix nom. Les podeu veure totes dues a
www.auques.cat.
Calendaris 2021
I acabo amb la projecció dels dotze mesos que tenim per endavant. Entre els calendaris per a aquest 2021 que tot just encetem, destaquen l’editat per l’Ajuntament de Manresa, dedicat a la
Manresa de cine, il·lustrat amb fotografies dels darrers rodatges i amb imatges històriques (alguna inspirada per l’arxiu del
Pou). Com cada 365 dies, tampoc no ha faltat a la tradició l’amic Ignasi Segon, que aquest l’any de confinament ha dedicat el seu calendari a l’entorn verd de Manresa.
