Aquesta informació es va publicar originalment el 4 de febrer de 2021 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Tot i que aquesta zona és cèntrica, es va urbanitzar entrat el segle XX perquè quedava al darrere de l’obstacle que representava la via del tren de via estreta que anava del riu a l’estació de Manresa Alta. S’hi van construir indústries i residències burgeses en els carrers principals, com aquesta casa en estil acadèmic neoclàssic del final del carrer del Bruc. També s’anomenava Cal Vila graner, perquè el promotor tenia una empresa de comerç de grans o cereals.
Es tracta d’un edifici d'habitatges plurifamiliar de planta baixa, quatre pisos i un àtic reculat, que resol una cantonada entre mitgeres. Abans de la recent ampliació, la parcel·la era més ampla al nord, on hi havia una façana posterior amb obertures. Ara s’hi ha construït una ampliació d’estil contemporani. El ritme de les obertures presenta una marcada simetria típica de l'academicisme, excepte en la planta baixa, adaptada a usos comercials. Hi ha cinc obertures per planta, en forma de balcons, a la façana del carrer del Bruc i tres a la del carrer de l’alcalde Armengou. A la primera planta són correguts i estan suportats per mènsules. El ritme vertical està marcat per unes pilastres ornamentals d’estuc en fred que alineen les obertures. Per la seva banda, el ritme horitzontal queda diferenciat pel tractament del mur, que a la planta baixa i a la primera és com un basament d’estuc en fred que simula carreus de pedra i a la resta és un arrebossat pintat de color clar. També hi destaquen els ornaments de ferro fos de les baranes dels balcons, el treball de la porta d’accés i les persianes de llibret de totes les obertures. La façana està coronada per una cornisa amb ornaments motllurats i, a la barana del terrat que conforma la coberta plana, hi ha ornaments que coronen les pilastres de la façana.
De fet, aquest edifici és una mostra de l’efecte de tenir un catàleg de patrimoni en actiu, perquè s’ha aconseguit fer una remodelació integral i una ampliació sense enderrocar un edifici singular, amb una acurada estètica en l’estil academicista dominant a cavall dels segles XIX i XX. El catàleg de Manresa, doncs, ha protegit la volumetria i la tipologia de les façanes. Com a curiositat, segons fonts orals, es diu que l'empresari va demanar a l'arquitecte que li dissenyés la casa seguint el model d'una altra de l'eixample de Madrid que havia fotografiat ell mateix.
