Jan Bayona. Des de Wingate

Vaig néixer a Manresa el 28 de desembre de 2002 i actualment estic becat a la Universitat de Wingate, prop de Charlotte, a Carolina del Nord, on estudio Sports Management, una carrera enfocada a la gestió de gran clubs d’esports professionals als despatxos. Abans de venir a Estats Units, competia pel Club Atlètic Manresa, amb Joan Lleonart com a entrenador. Quan em va sortir l’oportunitat de venir a estudiar aquí, no m’ho vaig pensar dos cops i vaig dir que sí. Normalment, una agència et contacta i, depenent del teu nivell, diferents universitats et fan una oferta per a una beca, que pot ser completa o no. En el meu cas, vaig signar amb Wingate, una universitat relativament petita, amb uns 4.000 estudiants, on un dels meus entrenadors és català, el Pol Domenech.
 
Vaig arribar a Wingate l’agost passat i va ser un canvi radical. Estats Units és un altre món comparat amb Catalunya i crec que vaig tenir sort. No podia haver anat a parar en un lloc millor que en aquesta universitat. De seguida vam fer una bona pinya amb els meus nous companys, que són d’arreu del món: França, Alemanya, Anglaterra, Kenya, Sud-Àfrica, Mèxic... Això sí, vaig haver de fer alguns confinaments i els resultats esportius no van ser els millors en el primer semestre.Vam començar les classes a l’agost i, com que hi havia la covid, eren classes totalment online. No va ser fins a l’octubre que vam començar a fer classes presencials. Vaig venir a Manresa per Nadal i a la tornada al gener van incorporar-s’hi més catalans. Ara ja som un total de sis i hem establert una gran amistat. Al segon semestre no he fet cap quarantena i afortunadament els resultats esportius han estat molt més bons.
 
Els costums del país són molt diferents comparats amb els de Catalunya; el que veig més és que sense un cotxe no vas enlloc, ja que tot està a molta distància i caminant no pots fer pràcticament res. Pel que fa a l’idioma, pensava que em costaria una mica més. La veritat és que em vaig adaptar molt bé i en cap moment em va suposar cap problema, només algun cop que has de pensar dos cops una certa paraula perquè no saps com es diu en anglès, però a part d’això cap problema. Aquí per compaginar els esports i els estudis ho posen molt més fàcil. Tinc poques classes i força temps per entrenar. En el meu major, com se’n diu aquí del grau, estudies els esports des de el punt de vista d’organització i gestió. Una carrera que no es fa a casa nostra i que de moment m’està agradant molt. Pel que fa a l’equip, crec que he arribat en un any molt bo, ja que tinc companys que estan a punt d’acabar, els sèniors, i puc aprendre moltes coses d’ells en cada entrenament i en cada competició.
 
Si tot va bé, las previsió és estar-m’hi quatre anys i acabar-hi la carrera. O fins i tot fer algun any extra, per fer un màster!