Aquesta informació es va publicar originalment el 30 de setembre de 2020 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Amb les entrades gairebé exhaurides, va arribar a Manresa una setmana després que la banda presentés el seu darrer disc, “El senyal que esperaves”, ajornat per la crisi del coronavirus. Amb el nom “Els dies més dolços”, la banda va oferir un concert des de casa seva i en directes a les cases dels altres; ara, adaptat als nous temps que ens ha tocat viure, el concert arriba als escenaris en un directe sense pantalles pel mig.
Els Amics de les Arts van tornar a l’escenari gran del teatre Kursaal sense un gran muntatge a l’escenari ni un grans efectes especials que els acompanyessin en les seves cançons. Només ells tres i la Maria de Palol, una violoncel·lista que els va acompanyar en algunes de les seves cançons. Dani Alegret, Joan Enric Barceló i Ferran Piqué van demostrar que tots tres també funcionen molt bé i saben perfectament quina és la tonalitat i l’harmonia de cada una de les cançons.
La tornada al Sala Gran també va servir per tocar cançons on tothom es podia sentir identificat, cançons que ja són nostres i que ja havíem sentit abans: L’home que treballa fent de gos, Reykjavik, Ja no ens passa, Casa en Venda, Louisiana i els camps de cotó … Un abans que ens recordava aun temps molt llunyà, doncs ja han passat més de 10 anys des que Els Amics de les Arts van treure el seu primer disc.
Al llarg de gairebé dues hores de concert també hi va haver moments de diàleg, riures i converses; Els Amics de les Arts saben perfectament com crear un bona i bonica connexió entre l’escenari i el públic.
El moment més àlgid del concert, amb el públic dempeus va ser quan van tocar 4-3-3, cançó amb què els Amics s’acomiadaven del seu públic i agraïen a Manresa i al Teatre que comptessin amb ells cada nova gira.
