Aquesta informació es va publicar originalment el 10 de setembre de 2020 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Els milers de pisos buits que hi ha a la ciutat són l’origen de moltes problemàtiques que el consistori té dificultats per solucionar. La Manresa desconeguda dels amagatalls, dels enclavaments sense llei, de les "manades", dels narcopisos, dels pisos ocupats per autèntics Robin Hoods que lloguen els habitatges a persones necessitades... són un caldo de cultiu que permet a la ciutat atreure un tipus concret de residents. Durant l’any 2022, l’Ajuntament va dur a terme diverses accions per reduir el percentatge de pisos buits. La primera va ser les ja comentades 12 demolicions del Cap d’Any que donaven la benvinguda a l’any 2022.
Aquest mes, com que acabeu de viure la Festa Major de les mascaretes i els concerts amb el joc de les cadires, us faré un espòiler sobre les visites de la Manresa Desconeguda del 2022, una de les activitats més venerades pels manresans de pro. Aquell any, la Manresa tapiada va ser la protagonista. Com sempre, les visites eren gratuïtes, però limitades. Hi van haver hòsties per aconseguir entrades, però encara més per sortir dels indrets que es visitaven. Només es feia una visita a cada pis o edifici buit, i els guies explicaven la lamentable història de l’habitatge mentre sonava de fons "Qualsevol nit pot sortir el sol". En alguns casos s’acompanyava la visita amb el consum de substàncies vetades per les autoritats sanitàries, però que van tenir un paper destacat entre aquelles quatre parets i, van ser, són i sempre seran bones companyes de pis. Quan s’aturava la música, el guies sortien per cames i els visitants es miraven confosos: els que tenien l’instint de supervivència més desenvolupat, els seguien; els altres... A l’exterior, dos operaris de la brigada municipal esperaven el senyal del guia per tapiar l’entrada amb una velocitat per res comparable a l’extenuant parsimònia dels tapiadors de nínxols. Un posava les totxanes mentre l’altre les untava amb ciment. Els visitants que aconseguien sortir a temps de l’habitatge havien de firmar un document de confidencialitat segons el qual no podien revelar l’interès ocult de les visites per part de l’Ajuntament.
