Aquesta informació es va publicar originalment el 29 de setembre de 2020 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
En moments d’incertesa com el que estem vivint amb la pandèmia de la Covid 19, la societat s’ha vist obligada a fer canvis a marxes forçades. Ja no ha servit el «sempre s’ha fet així» perquè aquest «sempre» ja no existeix. Estem en una nova realitat que l’únic que ha fet és que es precipitin accions que tard o d’hora havien de passar. Ha estat un accelerador de preses de decisions, moltes d’elles encallades des de fa anys. Quan apareix la incertesa i ens veiem forçats a sortir de la nostra zona de confort és quan afloren les persones més capaces. El talent apareix en aquestes circumstàncies, i aquells talentosos són els qui en una pandèmia com la que estem vivint són capaços d’ordenar el seu cervell i proposar respostes eficaces per a les necessitats sorgides. És aquí on em vull centrar. En aquelles respostes que, de manera espontània, apareixen i resolen necessitats imminents. I per explicar-ho ho vull fer amb un exemple del nostre territori:
L’hospital de referència de la Catalunya Central, Althaia, és un dels que han patit més les destrosses de la maleïda pandèmia, i sobretot ho han patit els seus professionals. Sabem que als inicis del confinament hi va haver moltes incerteses en l’àmbit hospitalari i una d’elles feia referència a l’aprovisionament d’EPI’s (Equips de protecció individuals). Amb aquesta premissa, a un dels professionals de la Fundació Althaia se li va acudir una solució. Ell veia que l’aprovisionament d’aquests materials, que majoritàriament són fabricats a Àsia, s’aturava deixant a l’estacada molts centres sanitaris. Això, juntament amb la mala gestió inicial del Ministerio de Salud i l’intent fracassat de crear un centre de compres i d’aprovisionament central a Madrid, va fer perillar, i molt, poder disposar dels EPI’s necessaris per a la protecció dels professionals sanitaris.
Doncs el professional en qüestió, veient el panorama, va ser capaç de veure que tenim un ecosistema territorial sobradament preparat per poder fabricar aquests EPI’s i altres productes de suport, i no només va ser capaç d’adonar-se’n sinó que va aconseguir una cosa que en els nostres temps de competències ferotges és molt complicat, que és que tot l’ecosistema empresarial treballés per un objectiu comú. Al territori tenim el coneixement necessari, a través de les universitats i centres de recerca, tenim indústria puntera en l’àmbit del 3D i en l’àmbit del tèxtil i del disseny i, a part d’això, tenim un hospital de referència. Aquests factors són clau per haver pogut donar resposta a la necessitat. S’ha evidenciat que si com a territori som capaços de definir un objectiu comú som imparables.
Aquesta idea màgica inicial ha esdevingut un projecte real i s’han pogut assolir els següents objectius:
- Han treballat en aquest projecte empreses com Althaia, Avinent, Oliva Torras, Miriam Ponsa i CPV, centres de formació i recerca com la UManresa i Eurecat, la comunitat de Makers del Bages, entre d’altres.
- S’han elaborat més de 870 pantalles de protecció facial validades per als professionals Sanitaris.
- S’han fabricat més de 250 manetes obreportes per a centres sanitaris i sociosanitaris.
- S’han elaborat més de 2.000 suports de mascaretes.
- S’han fabricat més de 100 components d’aparells sanitaris els quals estaven afectats per trencament d’estocs (peces de respiradors, mascaretes d’oxigen...).
- S’han dissenyat i iniciat la fabricació d’EPI’s amb l’homologació oficial per poder utilitzar en l’àmbit sanitari.
- I s’ha adequat un espai a la Clínica Universitària del Bages, on els voluntaris han participat en el muntatge dels productes que s’han generat.
Aquest projecte no s’ha acabat, tot just és l’inici d’una col·laboració que pretén convertir el nostre territori en un dels referents a nivell mundial en la medicina personalitzada.
Ens omplim la boca parlant de la proximitat i del territori. Doncs, que aquest exemple serveixi com a model a seguir per a tots els sectors de casa nostra. Tenim les eines necessàries per créixer econòmicament i socialment. Només falta que les persones que disposen de les eines i del talent siguin capaces d’entendre que, si es treballa de manera coordinada, unida i amb objectius compartits, els resultats per al nostre territori seran immensos.
