La zona entre la carretera de Cardona i la plaça Catalunya, situada al darrere de la via del tren que anava del riu a l’estació de Manresa Alta, es va urbanitzar els anys vint i trenta del segle passat. S’hi van aixecar indústries i residències burgeses, com aquest edifici construït entre 1932 i 1936 a la cantonada dels carrers dels Tres Roures i Martí i Julià, amb un estil de trànsit entre el Noucentisme i el Neoclàssic acadèmic.
Als anys seixanta del segle passat, el sector de la carretera de Vic proper al Passeig encara era més industrial que residencial, però el centre urbà es desplaçava cap a aquesta zona i per això, el 1965, es va construir aquest edifici en estil racionalista de postguerra, obra del prolífic arquitecte manresà Manuel Ribera Firmat, autor d’obres emblemàtiques com el proper gratacels d’habitatges de Caixa Manresa a la Bonavista, construït al mateix temps, o l’hotel Pere III.
Aquest edifici, construït ara fa cent anys, entre 1920 i 1924, davant de l’absis de la desapareguda església de Sant Domènec, a la cantonada de la muralla i del carrer de Guimerà, marca la frontera entre el barri antic i l’eixample en un dels punts més cèntrics de la ciutat.
Manresa és una de les cinc primeres ciutats de Catalunya on es va distribuir el corrent elèctric i l’edifici conegut popularment per l’Anònima, o Forces Hidroelèctriques del Segre, n’és el testimoni. Aquesta central tèrmica de 1894 mostra una bonica façana resolta en estil industrial academicista
En aquest temps de covid-19, comentem un edifici sanitari construït a conseqüència del daltabaix de la pandèmia del segle XX, la 'grip espanyola' de 1918.