PATRIMONI CIUTADÀ

Clínica de Sant Josep

En aquest temps de covid-19, comentem un edifici sanitari construït a conseqüència del daltabaix de la pandèmia del segle XX, la 'grip espanyola' de 1918.

per Lluís Virós, 3 de juliol de 2020 a les 14:19 |
Aquesta informació es va publicar originalment el 3 de juliol de 2020 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.

Foto: Francesc Rubí.



El modest centre assistencial, convent i col·legi asil que les monges josefines tenien al carrer dels Caputxins des de 1886, va patir tant que es van haver d’ampliar les instal·lacions per bastir un nou edifici per a clínica a càrrec de l’arquitecte Alexandre Soler i March, inaugurat el gener de 1929. Actualment, la clínica està composta per un conjunt d’edificis de diferents etapes, la part més antiga de 1928, en estil entre noucentista i "art déco", la gran ampliació d’estil racionalista de postguerra, inaugurada el 1959, a més de les successives actuacions dels anys setanta fins a l’actualitat.
 
D'entre els diferents edificis, destaquen el cos principal, de planta baixa i tres pisos, i les façanes exterior i interior. La façana del carrer dels Caputxins estava ordenada simètricament a partir d’un eix central i el ritme de les obertures és igual a la planta baixa i a la primera i varia a la segona i a la de sota de la coberta. Les de la planta baixa tenen emmarcaments i dovelles de pedra amb cadenes de carreus de superfície escalabornada, com els del sòcol. La resta d'obertures no tenen emmarcaments i són d’arc rebaixat. El mur és de maó i el parament és arrebossat i pintat. Entre la planta segona i la de sota coberta hi ha una línia d'imposta. La façana interior és d'estil racionalista i ha estat restaurada. Aquest edifici és de planta baixa i quatre pisos i té un vistós cos central de planta semicircular. El mur és arrebossat i les plantes estan separades per línies d'imposta. Els finestrals són grans i estan disposats en grups de tres finestres als laterals i d'una a la part central. A la segona i tercera plantes hi ha balcons i la planta sota coberta, reculada, aprofita l'espai alliberat com a terrassa. 
 
El catàleg de patrimoni de Manresa protegeix parcialment la clínica pel valor estètic de les dues façanes, l'original i la racionalista. Aquesta darrera és important perquè s'han perdut altres edificis significatius d'aquest estil, com l'hospital de Sant Joan de Déu, que era del primer Racionalisme.
 
PER SABER-NE MÉS:
- Cristina Cañada, "La clínica de sant Josep, dels seus inicis fins avui", a Dovella, Manresa, 1993.
- Lluís Guerrero, "La clínica de Sant Josep, un compromís amb Manresa (1929-2011)", PAHCS, Manresa, 2011.
- Raquel Lacuesta, "Alexandre Soler i March arquitecte", Demarcació de les comarques centrals del Col·legi d’Arquitectes de Catalunya, Manresa, 2018.
 



Participació