Casa Matamala

És obra dels arquitectes Josep Marcet –que havia dissenyat una casa de dues plantes– i Joan Baca i Reixach –arquitecte municipal a Sabadell, que també va dissenyar deu anys més tard la caserna de la Guàrdia Civil–, que hi va afegir les tres plantes superiors, només sis mesos després, tot just abans de començar les obres. Les dues primeres plantes són noucentistes i les dues darreres tenen un llenguatge més neoclàssic.

Es tracta d’un edifici d'habitatges plurifamiliar que limita amb una mitgera al carrer dels Tres Roures i amb façana a pati-jardí al carrer de Martí i Julià. Consta de semisoterrani, planta baixa i quatre pisos. Hi destaca la solució de la cantonada, amb tribuna rotonda al primer i el segon pis, al tercer hi ha una terrassa amb balustrada i, a sobre, una torratxa coronada amb coberta cònica d’escates ceràmiques. Els elements decoratius de les primers plantes són noucentistes i els de les plantes superiors són més neoclàssics. L’element de referència de la façana és el cos cilíndric de la galeria que conforma la cantonada i que es divideix en dues parts diferenciades: el pis principal i el primer disposen d'àmplies galeries formades per arcs clàssics d'inspiració noucentista; mentre que als pisos tercer i quart s'inicia un segon cilindre més reduït, coronat per una coberta cònica, com les típiques de les obres dels arquitectes Jeroni Martorell o Puig i Cadafalch.

Forma part del catàleg per la importància artística, amb la utilització d'un divers repertori entre el neoclassicisme i el noucentisme, i perquè és una referència paisatgística del barri. El promotor, Jaume Matamala, tenia una fàbrica d’adobats de pells construïda alhora al mateix carrer, que elaborava productes per a la indústria del calçat i per a la maquinària tèxtil i ocupava una trentena de treballadors.