Aquesta informació es va publicar originalment el 23 d'agost de 2018 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
PATRIMONI CIUTADÀ. En un temps en què s’està recuperant l’espai públic que hi ha a la llera del Cardener, cal destacar el valor patrimonial d’aquest pont, projectat el 1842 i construït entre 1873 i 1891.
Foto: Francesc Rubí
El pont consta de cinc arcades rebaixades, aixecades sobre pilars de pedra amb tallaaigües de secció semicircular. Els pilars són allargats i no presenten cap mena d’ornamentació. L'aparell és de carreus de pedra regulars. És un pont construït de forma simple. A la part superior presenta una via plana, amb voreres laterals i baranes de ferro per a protecció dels vianants. Permet la circulació rodada en ambdós sentits de vehicles.
Aquest pont s’ha integrat en el paisatge urbà d’una de les principals entrades de la ciutat. El catàleg el protegeix per la seva importància històrica, social i artística. Va substituir l'antic "pont de fusta", bastit el 1804, quan es va fer la carretera de Can Maçana. Just el mateix any es va construir al costat una filatura de cotó en la parcel·la que actualment ocupa l'antic hotel Pere III. El 1842, una riuada s'endugué el pont de fusta i es va projectar aquest pont de pedra, però no es va començar la construcció fins al 1873, després d'aconseguir que les obres anessin a càrrec de l'estat. Es va inaugurar el 1891, però no es va posar en funcionament fins al 1900, després que la Diputació de Barcelona construís els enllaços entre el pont, la carretera del Bruc i la nova carretera d'Esparreguera, que sortia de l'estació del Nord. El 1922 es va haver d'eixamplar amb la substitució de les baranes de pedra per les actuals de ferro. La nit del 23 al 24 de febrer de 1939 va ser dinamitat per l'exèrcit republicà que fugia, però va fallar l'encesa de les càrregues explosives de la part central de les voltes i només van esclatar les dels extrems, de manera que el pont es va poder reparar.
|
PER SABER-NE MÉS:
MIRALLES, Antoni (2007), «El pont que va aguantar», a "Regió7", Manresa, 6 d’octubre de 2007, p. 5.
OLIVERAS I SAMITIER, Josep (1986), "La consolidació de la ciutat industrial: Manresa (1871-1900)", Caixa d’Estalvis de Manresa, Manresa.
|
