En el reportatge central de la revista del mes de novembre de 1995, "Viure amb el càncer", elaborat per Joan Piqué i la Míriam Tirado, s’acostava a les famílies que el patien i descobria com es convivia amb una malaltia que sovint feia sentir propera l’amenaça de la mort.
29/10/2020
Un conjunt de fills i nets amb arrels a Binacet. Les seves mares van arribar a Manresa totes amb tren. | Foto: Francesc Rubí. Amb agraïment a les facilitats de RENFE.
Binacet –en aragonès Binazet i en castellà, oficialment, Binacet– és un municipi de l’Aragó situat a la comarca del Cinca Mitjà, vora les ciutats de Binèfar i Montsó, a la província d’Osca. L’any 2019 tenia tot just 1.575 habitants. Però la presència de gent d’aquest poble ha estat important a Manresa, 160 quilòmetres al seu oest. Una distància que avui es cobreix en poc més d’una hora i mitja de cotxe, però que cent anys enrere reclamava sis hores de tren. I amb tot, ara l’una i després l’altra, moltes noies de Binacet van emprendre aquest viatge com un autèntic trajecte vital.
Aquest estiu, passejant per diferents espais naturals, he pogut observar clarament que la natura s’ha convertit en un mer escenari per a molts ciutadans.
Entre les estampes quotidianes de la Manresa de fa vint, trenta o quaranta anys s’ha anat desdibuixant i esgrogueint la brillantor de les botigues tradicionals dels carrers del Born, de Sant Miquel, d’Urgell...
per Ignasi Cebrian, Jordi Planell, Jaume Torras i Marc Vilarmau
L’aigua i el seus senders naturals pel terme de Manresa podria molt ben ser la protagonista d’aquesta proposta d’itineraris. Però el valor de l’entorn natural del terme creix si, a part del patrimoni natural, hi sumem la petja històrica i els elements arquitectònics: les construccions modernistes propietat de l’antiga burgesia industrial, entre les quals s’hi compta la recuperada torre Lluvià.
El passat 7 d'octubre es va fer la taula rodona sobre el tema “Botigues amb història”, dins del cicle Temes del Pou, a la Sala d'Actes del Centre Cultural del Casino.
19/09/2020
Punt d'Intercanvi de l'Ecoxarxa del Bages. | Francesc Rubí.
La pandèmia del coronavirus ha tingut conseqüències en la vida de tothom. És un bon moment per reflexionar sobre com podem ser més resilients canviant els hàbits de consum i la manera que tenim de relacionar-nos. Parlem amb sis iniciatives manresanes d’economies transformadores basades en el fet de posar les persones al centre, en la gestió democràtica, en l’ètica, en l’arrelament territorial i en el medi ambient, i menys o gens lligades als cànons del sistema econòmic imperant.
El reportatge central de la revista del mes de setembre de 1995, elaborat per Joan Garriga i Annabel Sardans, analitzava les causes dels accidents a la ciutat, que s’havien incrementat notablement.
Gràcies al centenar de persones i empreses que ens heu ajudat a fer-ho possible, la renovació del nostre lloc web: elpou.cat ja és una realitat des del 2 de setembre.
L’acte va ser el passat 2 de setembre a l’auditori de la Plana de l’Om, en el marc de la celebració dels 33 anys de la revista manresana d’informació i opinió.
27/07/2020
Joan Batista Garcia Argüelles, tercer per l'esquerra, dret. Batalló de treball a França el 1940. | Fons Lluís Sala Sala
Disset anys, alguns divuit acabats de fer, era l’edat dels nous soldats llevats de les places, dels carrers i dels primers aprenentatges. Arrencats de la família amb un plat d’alumini, els coberts, una cantimplora i una flassada, i cap al front amb pocs dies d’instrucció i encara feta, de vegades, sense contacte amb cap mena d’armament. Alguns, molts, van ser morts, ferits o fets presoners calçant encara les espardenyes amb què van sortir de casa. Aquest any, els biberons que encara són vius compleixen cent anys.
El proper dijous, 23 de juliol, serem al primer tram del Passeig (davant del Casino) per complir finalment amb la cita anual amb els lectors i els subscriptors.
El reportatge central de la revista del mes de juliol de 1995, elaborat per Àngels Fusté i Josep Tomàs, relatava les accions solidàries dutes a terme per les entitats manresanes al Senegal i més concretament a la població de Bambylor.
09/07/2020
La Seu de Manresa des de la Casa d'Exercicis de la Cova. | Francesc Rubí.
El parlar de Manresa no s’ha estudiat gaire; hi ha pocs treballs fets sobre el tema i són d’aspectes parcials. A la ciutat i a la comarca es parla el català central, però hi ha alguns trets fonètics característics i hi ha també un inventari de lèxic propi, que sovint s’estén a altres poblacions del Bages, el Berguedà i el Solsonès. Amb la normalització de l’ensenyament de la llengua a l’escola des dels anys vuitanta, les noves generacions tendeixen a fer servir el model estàndard i es perden molts d’aquests trets peculiars.
