El reportatge central de la revista del mes de juliol de 1995, elaborat per Àngels Fusté i Josep Tomàs, relatava les accions solidàries dutes a terme per les entitats manresanes al Senegal i més concretament a la població de Bambylor.
09/07/2020
La Seu de Manresa des de la Casa d'Exercicis de la Cova. | Francesc Rubí.
El parlar de Manresa no s’ha estudiat gaire; hi ha pocs treballs fets sobre el tema i són d’aspectes parcials. A la ciutat i a la comarca es parla el català central, però hi ha alguns trets fonètics característics i hi ha també un inventari de lèxic propi, que sovint s’estén a altres poblacions del Bages, el Berguedà i el Solsonès. Amb la normalització de l’ensenyament de la llengua a l’escola des dels anys vuitanta, les noves generacions tendeixen a fer servir el model estàndard i es perden molts d’aquests trets peculiars.
