Sortint sense por dels caus, els animals silvestres es van acostar al teixit urbà de Manresa en ple confinament. I també les persones necessitem respirar aire pur, moure la musculatura i esbargir-nos. Això explica el creixement del trànsit per l’anella verda durant els tancaments perimetrals i el (re)descobriment de l’activitat física per part de moltes persones, fartes d’enclaustrament i àvides de notar com el vent els fa pessigolles a la cara i de relacionar-se compartint una caminada o un simple passeig.
08/06/2021
Sala de simulació i pràctiques de la Clínica Universitària de la FUB. | Foto: Marc Prat.
per Carles Claret Vilaseca i Judit Montón Sanmartí
Els processos de desindustrialització en territoris com el del Bages es poden contrarestar amb la creació de llocs de treball en empreses d’alt valor afegit o que tinguin impacte directe en les necessitats i l’economia del territori. La investigació i el desenvolupament articulats entre institucions, universitats, centres tecnològics i el mateix teixit empresarial resulten clau.
El passat 2 de juny es va fer una taula rodona, dins del cicle "Temes del Pou", a la Sala d'Actes del Centre Cultural del Casino, sobre el tema "El crossfit i l’escalada triomfen a Manresa".
El número 100 de la revista publicava el macroreportatge "24 hores en la vida d'una ciutat", coordinat per Josep Maria Oliva, amb l’objectiu de copsar el batec de Manresa durant tot un dia. Hi col·laboraven Montse Ayala, Joan Barbé, Carles Claret, Lluís Cuberes, Àngels Fusté, Sònia Marco, Joan Piqué, Jaume Puig, Francesc Rubí, David Sabata, Jordi Sardans, Annabel Sardans, Jordi Simon, Josep L. Trullo, Susanna Valencia i Mireia Vila, amb fotografies de Jordi Alavedra, Josep Grifoll, Francesc Rubí i Marta Serra.
El món occidental no estava preparat per a la covid. Els efectes devastadors eren incalculables... però, i els econòmics? L’impacte sanitari ha estat sec, brutal, cruel, però la sagnia a nivell comercial, laboral i financer s’escenifica com una llarga agonia en què molts no aconsegueixen veure la llum al final del túnel.
En el marc de la celebració dels 34 anys de la revista "El Pou de la gallina", el passat dimecres 5 de maig, a la sala d’actes del Casino, vàrem fer el lliurament dels vint-i-sisens Premis Oleguer Bisbal, escollits per votació entre els nostres lectors.
28/04/2021
Dibuix idealitzat del recinte el 1951 (llibre de R. Aliberch).
El divendres 25 de gener de 1946, l’endemà de la festa de la ‘Liberación’ de la ciutat, segons la visió de les autoritats franquistes, va començar la primera vaga general important de la Dictadura, protagonitzada majoritàriament per les obreres de la Fàbrica Nova. Aquest inici d’any se n’han complert 75. La majoria d’historiadors estan d’acord a considerar-la la primera gran vaga en contra del feixisme espanyol.
Aquest Sant Jordi, 23 d’abril, El Pou de la gallina serà al primer tram del Passeig, davant del Casino, en el recinte habilitat per a llibreters i editors, per complir amb la cita anual amb els lectors i els subscriptors.
Mentre acabem, en plena Pasqua, de posar en solfa aquesta edició de la revista, molts manresans són fora de la ciutat desafiant, suposem que amb les mesures corresponents, els efectes devastadors de la pandèmia que marca el nostre dia a dia durant l’últim any.
El reportatge central de la revista d’abril de 1996, elaborat per Joan Barbé, abordava la polèmica sorgida per la reforma de l’organigrama laboral de la casa gran, promoguda per la coalició de govern (PSC, ERC i IC-Els Verds-AUP) per modernitzar-ne l’estructura.
El passat 7 d’abril es va fer la taula rodona, dins del cicle "Temes del Pou", sobre el tema "Fer recerca a Manresa", a la Sala d'Actes del Centre Cultural el Casino.
L’origen de la tecnologia de cadenes de blocs o blockchain es troba en el bitcoin, descrit per Shatoshi Nakamoto l’any 2008 en el document Bitcoin: A peer-to-peer electronic cash system. Les potencialitats i utilitats de les cadenes de blocs, però, van molt més enllà del bitcoin i les criptomonedes. Des de la votació electrònica fins als registres mèdics, passant per la identitat digital, l’agricultura, la logística, la banca, la formació, la salut o l’educació, aquesta tecnologia té el potencial d’eliminar intermediaris i reconfigurar el funcionament de les indústries i les societats. Catalunya té un ecosistema potent i Manresa una situació propícia per crear un entorn d’economia digital pioner que aporti valor al seu entorn socioeconòmic.
Aquest mes hem demanat a deu persones que ens parlin de la seva plaça, allà on viuen o van viure, on treballen o bé on projecten, també, el futur de Manresa. Som conscients que, per tal de completar una panoràmica global de la ciutat, queda pendent per a un proper reportatge una revisió dels espais dels barris que s’han anat configurant amb l’expansió del teixit urbà.
El reportatge central de la revista de març de 1996 era elaborat per Jordi Perramon, que aconseguia entrar a la lògia maçònica Perseverança número 3, de la mà del doctor Gabriel Cabré Montlleó, metge barceloní casat amb una manresana i mestre de la lògia esmentada.
Amb motiu de les mobilitzacions que van desembocar en l’1-O, Òmnium va iniciar una campanya amb el lema Lluites compartides. Apel·lava a les conquestes socials, a escala planetària, que han representat al llarg de la història un avenç crucial en la conquesta de les llibertats individuals i col·lectives. S’hi citaven referents que anaven des de Rosa Parks a Gandhi.
El passat 3 de març es va fer la taula rodona, dins del cicle "Temes del Pou", sobre el tema "Fàbrica Nova: 75 anys de la gran vaga contra el franquisme", a la Sala d'Actes del Centre Cultural del Casino.
En el reportatge central de la revista de febrer de 1996, elaborat per Sílvia Rodríquez i Jordi Sardans, s’explicava que la presumpta venda fraudulenta de la llicència i del centre emissor d’ona mitjana de Ràdio Manresa a la Corporació Catalana de Ràdio i Televisió havia portat davant del jutge Manuel Villaplana, exdirector-gerent, i Antoni Garriga, president del darrer Consell d’Administració, per una querella criminal interposada pels treballadors.
El teixit social manresà té persones significatives, sovint massa oblidades. La nòmina és llarga i diversa. En la història recent de tots els pobles i ciutats –també a Manresa i al Bages– hi ha persones que han estat significatives en el desenvolupament cultural, dins i fora de l’àmbit local, i que sovint resten oblidades en la desmemòria col·lectiva.
Per als profans en la matèria, podríem dir que la tecnologia de les cadenes de blocs (blockchain) faciliten l’aposta pels productes i els teixits empresarials de proximitat. Les compres i serveis de km0, si es vol.
Aquest dijous, 4 de febrer, surt a la venda la revista El Pou de la gallina, amb el tema central dedicat a les criptomonedes i les cadenes de blocs. Aquest mes no es farà l’habitual taula rodona al Casino, per impossibilitat de desplaçament dels participants.
En el reportatge central de la revista de gener de 1996, "La Reforma provoca incertesa en l’ensenyament", elaborat per Lluís Cuberes, s’analitzava el procés d’implantació de l’Ensenyament Secundari Obligatori (ESO), que suscitava discrepàncies ideològiques i incerteses estructurals.
Quan s’entra a viure en una casa o s’ha de moblar, al marge de prendre bé les mides, molts recorren a un professional de l’interiorisme. Algú que sàpiga insuflar-hi aspectes de caràcter sensorial i aparentment imponderable quan l’espai està despullat: calidesa, sensació d’amplitud, repartiment del volum, confortabilitat, il·luminació...
08/01/2021
Columbaris de Mémora-Fontal. | Foto: Francesc Rubí.
Manresa és la ciutat catalana que té més empreses funeràries en funcionament. Dos dels grups privats que hi treballen controlen un terç del sector a Catalunya. Mémora disposa de 34 tanatoris i 151 sales de vetlla, i Àltima, té 29 tanatoris i 123 sales. Analitzem el sector en un moment de creixement de les incineracions i en què les defuncions s’han gairebé triplicat durant els mesos més àlgids del coronavirus. A finals d’octubre, l’hospital Sant Joan de Déu sumava 183 defuncions per covid-19 des de l’inici de la crisi, que sumades a les 65 que hi ha hagut a l’hospital de Sant Andreu fan un còmput global de 248 defuncions per coronavirus a la ciutat.
El passat 7 de gener es va fer la taula rodona sobre el tema “Deu places que fan viva Manresa”, dins del cicle Temes del Pou, a la Sala d'Actes del Centre Cultural del Casino.
El reportatge central de la revista de desembre de 1995, "El boom de les ONG", elaborat per Jordi Simon, analitzava l’increment d’entitats solidàries a la ciutat.
En el món d’abans –d’abans d’internet– costava estirar el fil per trobar vides o obres singulars. No és pas que ara la xarxa ens permeti rastrejar a fons qualsevol habitant del planeta –en tot cas a aquells que hi accedim sense interessos espuris–, però és més fàcil trobar-hi perquisicions sense haver-nos de desplaçar, capbussar-nos en arxius i registres o desenvolupar el que, en ciències socials, es diu treball de camp.
Fa dos anys i mig parlàvem de les farmàcies centenàries que hi ha a Manresa i aquest mes fem un cop d’ull a una dotzena de botigues, la majoria també amb cent anys o més d’història, i la resta amb més mig segle d’existència.
El passat 2 de desembre es va fer la taula rodona sobre el tema “També han fet història”, dins del cicle Temes del Pou, a la Sala d'Actes del Centre Cultural el Casino.
