El reportatge central de la revista de març de 1996 era elaborat per Jordi Perramon, que aconseguia entrar a la lògia maçònica Perseverança número 3, de la mà del doctor Gabriel Cabré Montlleó, metge barceloní casat amb una manresana i mestre de la lògia esmentada.
Amb motiu de les mobilitzacions que van desembocar en l’1-O, Òmnium va iniciar una campanya amb el lema Lluites compartides. Apel·lava a les conquestes socials, a escala planetària, que han representat al llarg de la història un avenç crucial en la conquesta de les llibertats individuals i col·lectives. S’hi citaven referents que anaven des de Rosa Parks a Gandhi.
El passat 3 de març es va fer la taula rodona, dins del cicle "Temes del Pou", sobre el tema "Fàbrica Nova: 75 anys de la gran vaga contra el franquisme", a la Sala d'Actes del Centre Cultural del Casino.
En el reportatge central de la revista de febrer de 1996, elaborat per Sílvia Rodríquez i Jordi Sardans, s’explicava que la presumpta venda fraudulenta de la llicència i del centre emissor d’ona mitjana de Ràdio Manresa a la Corporació Catalana de Ràdio i Televisió havia portat davant del jutge Manuel Villaplana, exdirector-gerent, i Antoni Garriga, president del darrer Consell d’Administració, per una querella criminal interposada pels treballadors.
El teixit social manresà té persones significatives, sovint massa oblidades. La nòmina és llarga i diversa. En la història recent de tots els pobles i ciutats –també a Manresa i al Bages– hi ha persones que han estat significatives en el desenvolupament cultural, dins i fora de l’àmbit local, i que sovint resten oblidades en la desmemòria col·lectiva.
Per als profans en la matèria, podríem dir que la tecnologia de les cadenes de blocs (blockchain) faciliten l’aposta pels productes i els teixits empresarials de proximitat. Les compres i serveis de km0, si es vol.
Aquest dijous, 4 de febrer, surt a la venda la revista El Pou de la gallina, amb el tema central dedicat a les criptomonedes i les cadenes de blocs. Aquest mes no es farà l’habitual taula rodona al Casino, per impossibilitat de desplaçament dels participants.
En el reportatge central de la revista de gener de 1996, "La Reforma provoca incertesa en l’ensenyament", elaborat per Lluís Cuberes, s’analitzava el procés d’implantació de l’Ensenyament Secundari Obligatori (ESO), que suscitava discrepàncies ideològiques i incerteses estructurals.
Quan s’entra a viure en una casa o s’ha de moblar, al marge de prendre bé les mides, molts recorren a un professional de l’interiorisme. Algú que sàpiga insuflar-hi aspectes de caràcter sensorial i aparentment imponderable quan l’espai està despullat: calidesa, sensació d’amplitud, repartiment del volum, confortabilitat, il·luminació...
08/01/2021
Columbaris de Mémora-Fontal. | Foto: Francesc Rubí.
Manresa és la ciutat catalana que té més empreses funeràries en funcionament. Dos dels grups privats que hi treballen controlen un terç del sector a Catalunya. Mémora disposa de 34 tanatoris i 151 sales de vetlla, i Àltima, té 29 tanatoris i 123 sales. Analitzem el sector en un moment de creixement de les incineracions i en què les defuncions s’han gairebé triplicat durant els mesos més àlgids del coronavirus. A finals d’octubre, l’hospital Sant Joan de Déu sumava 183 defuncions per covid-19 des de l’inici de la crisi, que sumades a les 65 que hi ha hagut a l’hospital de Sant Andreu fan un còmput global de 248 defuncions per coronavirus a la ciutat.
El passat 7 de gener es va fer la taula rodona sobre el tema “Deu places que fan viva Manresa”, dins del cicle Temes del Pou, a la Sala d'Actes del Centre Cultural del Casino.
El reportatge central de la revista de desembre de 1995, "El boom de les ONG", elaborat per Jordi Simon, analitzava l’increment d’entitats solidàries a la ciutat.
En el món d’abans –d’abans d’internet– costava estirar el fil per trobar vides o obres singulars. No és pas que ara la xarxa ens permeti rastrejar a fons qualsevol habitant del planeta –en tot cas a aquells que hi accedim sense interessos espuris–, però és més fàcil trobar-hi perquisicions sense haver-nos de desplaçar, capbussar-nos en arxius i registres o desenvolupar el que, en ciències socials, es diu treball de camp.
Fa dos anys i mig parlàvem de les farmàcies centenàries que hi ha a Manresa i aquest mes fem un cop d’ull a una dotzena de botigues, la majoria també amb cent anys o més d’història, i la resta amb més mig segle d’existència.
El passat 2 de desembre es va fer la taula rodona sobre el tema “També han fet història”, dins del cicle Temes del Pou, a la Sala d'Actes del Centre Cultural el Casino.
En el reportatge central de la revista del mes de novembre de 1995, "Viure amb el càncer", elaborat per Joan Piqué i la Míriam Tirado, s’acostava a les famílies que el patien i descobria com es convivia amb una malaltia que sovint feia sentir propera l’amenaça de la mort.
29/10/2020
Un conjunt de fills i nets amb arrels a Binacet. Les seves mares van arribar a Manresa totes amb tren. | Foto: Francesc Rubí. Amb agraïment a les facilitats de RENFE.
Binacet –en aragonès Binazet i en castellà, oficialment, Binacet– és un municipi de l’Aragó situat a la comarca del Cinca Mitjà, vora les ciutats de Binèfar i Montsó, a la província d’Osca. L’any 2019 tenia tot just 1.575 habitants. Però la presència de gent d’aquest poble ha estat important a Manresa, 160 quilòmetres al seu oest. Una distància que avui es cobreix en poc més d’una hora i mitja de cotxe, però que cent anys enrere reclamava sis hores de tren. I amb tot, ara l’una i després l’altra, moltes noies de Binacet van emprendre aquest viatge com un autèntic trajecte vital.
Aquest estiu, passejant per diferents espais naturals, he pogut observar clarament que la natura s’ha convertit en un mer escenari per a molts ciutadans.
Entre les estampes quotidianes de la Manresa de fa vint, trenta o quaranta anys s’ha anat desdibuixant i esgrogueint la brillantor de les botigues tradicionals dels carrers del Born, de Sant Miquel, d’Urgell...
per Ignasi Cebrian, Jordi Planell, Jaume Torras i Marc Vilarmau
L’aigua i el seus senders naturals pel terme de Manresa podria molt ben ser la protagonista d’aquesta proposta d’itineraris. Però el valor de l’entorn natural del terme creix si, a part del patrimoni natural, hi sumem la petja històrica i els elements arquitectònics: les construccions modernistes propietat de l’antiga burgesia industrial, entre les quals s’hi compta la recuperada torre Lluvià.
El passat 7 d'octubre es va fer la taula rodona sobre el tema “Botigues amb història”, dins del cicle Temes del Pou, a la Sala d'Actes del Centre Cultural del Casino.
19/09/2020
Punt d'Intercanvi de l'Ecoxarxa del Bages. | Francesc Rubí.
La pandèmia del coronavirus ha tingut conseqüències en la vida de tothom. És un bon moment per reflexionar sobre com podem ser més resilients canviant els hàbits de consum i la manera que tenim de relacionar-nos. Parlem amb sis iniciatives manresanes d’economies transformadores basades en el fet de posar les persones al centre, en la gestió democràtica, en l’ètica, en l’arrelament territorial i en el medi ambient, i menys o gens lligades als cànons del sistema econòmic imperant.
El reportatge central de la revista del mes de setembre de 1995, elaborat per Joan Garriga i Annabel Sardans, analitzava les causes dels accidents a la ciutat, que s’havien incrementat notablement.
Gràcies al centenar de persones i empreses que ens heu ajudat a fer-ho possible, la renovació del nostre lloc web: elpou.cat ja és una realitat des del 2 de setembre.
L’acte va ser el passat 2 de setembre a l’auditori de la Plana de l’Om, en el marc de la celebració dels 33 anys de la revista manresana d’informació i opinió.
27/07/2020
Joan Batista Garcia Argüelles, tercer per l'esquerra, dret. Batalló de treball a França el 1940. | Fons Lluís Sala Sala
Disset anys, alguns divuit acabats de fer, era l’edat dels nous soldats llevats de les places, dels carrers i dels primers aprenentatges. Arrencats de la família amb un plat d’alumini, els coberts, una cantimplora i una flassada, i cap al front amb pocs dies d’instrucció i encara feta, de vegades, sense contacte amb cap mena d’armament. Alguns, molts, van ser morts, ferits o fets presoners calçant encara les espardenyes amb què van sortir de casa. Aquest any, els biberons que encara són vius compleixen cent anys.
El proper dijous, 23 de juliol, serem al primer tram del Passeig (davant del Casino) per complir finalment amb la cita anual amb els lectors i els subscriptors.
