L’humil i ambiciós projecte del Baxi Manresa ha arribat al seu punt àlgid aquesta temporada. A l’excels rendiment esportiu s’hi uneix una comunió total amb l’afició i la ciutat. Cinc anys després de baixar a l’infern, el Bàsquet Manresa torna a tocar les portes del cel.
Cada cop més, els funerals i, especialment, les cerimònies de comiat de caràcter més laic se celebren a les sales ubicades en els mateixos tanatoris. Les empreses ofereixen serveis integrats que permeten no haver-se de desplaçar o fer les misses en esglésies urbanes o de l’antiga perifèria com la Sagrada Família, la carretera de Santpedor o el Poble Nou. Espais generalment envellits, freds i amb ornamentació ben espartana.
El passat 6 d’abril es va fer una taula rodona, dins del cicle "Temes del Pou", a la Sala d'Actes del Centre Cultural el Casino, sobre el tema: "La Seu s’obre a la ciutat".
El nostre temps recent està marcat pel coronavirus, però, des que la humanitat s’organitza en societat i les persones conviuen en nuclis, les malalties infeccioses i contagioses han tingut una gran importància i s’han convertit en protagonistes de la història. El 1348 la pesta negra va causar 2.600 morts entre els 5.000 habitants censats a Manresa i el 1854 el còlera va provocar 1.529 defuncions a la ciutat. La covid-19 n’ha causat 323 des de l’esclat de la pandèmia.
El Bàsquet Manresa, ara patrocinat per Baxi, ha ressorgit i s’ha col·locat en una situació esportiva i de fervor dels afeccionats semblant a la dels gloriosos anys noranta que van culminar amb la consecució de la Lliga ACB de la temporada 1997-98, després d'esdevenir contra tot pronòstic campions de la Copa de Rei dos anys abans, en la campanya 1995-96.
El gener de 2021 vam presentar una panoràmica de Manresa a partir de les seves deu places més cèntriques i populars. Érem conscients que es tractava d’una visió reduïda, que una visió així feia curt. Per això, i tal i com ens vam comprometre, un any després presentem una dotzena de places més, algunes igualment històriques i d’altres absolutament modernes: places que a cada barri poden ser només una cruïlla o, molt millor, veritables espais de trobada i intercanvi.
El número de febrer de 1997 de la revista publicava el reportatge "Els equipaments culturals a debat", de Sílvia Berengueras, Elsa Esquius i Josep Lluís Trullo. S’hi analitzaven els espais existents i les mancances, com ara una biblioteca central, una sala de concerts, un centre d’exposicions... També quedaven pendents l’arxiu i el museu.
El confinament és una mesura higiènica i sanitària molt antiga. Les ciutats medievals tancaven els portals d’accés per aïllar-se de les epidèmies i que els virus mortífers es limitessin a la població autòctona, que, si convenia, amortallaven i cremaven per tallar els focus de contagi de soca-rel.
El passat 2 de febrer es va fer una taula rodona, dins del cicle "Temes del Pou", a la Sala d'Actes del Centre Cultural el Casino, sobre "Les epidèmies a Manresa".
El dia 11 de gener de 1972 va ser plantada la primera llavor de la futura Escola Agrària de Manresa, que va néixer com a centre experimental de Formació Professional Agrària de primer grau, a l’empara del Servei d’Extensió Agrària del Ministeri d’Agricultura.
18/01/2022
Portada del número 107 de la revista El Pou de la gallina.
El número de gener de 1997 de la revista publicava el reportatge "Els ‘lobbies’ manresans regenten poc poder". S’hi analitzaven empreses, institucions, famílies i persones amb un poder de decisió important a la ciutat. El sector de les finances era un dels més poderosos, però el nou director de Caixa Manresa, Adolf Tudo, defensava una actuació cada vegada més transparent.
El creixement dels pobles i les ciutats es compassa amb les batzegades de la història. L’expansió de la trama urbana obeeix a les necessitats cícliques dels habitants de més espai per viure o acollir fortes onades migratòries i de guanyar terreny per a la construcció de noves infraestructures, equipaments, tallers, centres comercials, fàbriques...
per Jordi Sardans Farràs i Redacció. Fotos: arxiu Víctor Feliu.
El 25 de maig de 2017 es va engegar la Plataforma en Defensa de les Pensions Públiques i els Drets de la Gent Gran, formada per associacions de veïns, casals, sindicats, coordinadora de jubilats i pensionistes, amb la Marea Pensionista. Junts fan sentir la seva veu en manifestacions, concentracions, assemblees, xerrades per defensar unes pensions dignes i la gent gran davant dels abusos de la banca, però també el jardí de la residència de la Font dels Capellans o una residència pública al Xup.
El número de desembre de la revista publicava el reportatge "El cinema fa cent anys a Manresa", elaborat per Francesc Rubí. I és que el la ciutat havia estat la segona de Catalunya a presentar el cinematògraf, el 27 de desembre de 1896, en un teatre Conservatori ple.
La terciarització de l’economia comporta que només un 1% de catalans es dediquin a l’agricultura. Les explotacions sovint són rendibles, però la crua realitat és que no hi ha relleus ni –pel que sembla– prou incentius per menar camps, dedicar-se a la ramaderia o viure de posar al mercat matèries primeres, mal pagades i amb competències externes ferotges.
El passat 1 de desembre es va fer una taula rodona, dins del cicle "Temes del Pou", sobre els "50 anys de l’Escola Agrària", a la Sala d'Actes del Centre Cultural el Casino.
La violència de gènere és una xacra per a la societat. És per això que cada any es commemora, i no pas celebra, el Dia Internacional per a l’Eliminació de la Violència envers les Dones. D’aquesta manera es pretén sensibilitzar la població de la pandèmia mundial del masclisme i les brutals conseqüències de portar la desigualtat i la violència a l’extrem.
El número de novembre de la revista publicava el reportatge "Manresa, capital del còmic", de Joaquim Noguero i Josep Lluís Trullo. Els autors s’hi feien ressò del conjunt d’iniciatives manresanes en el món del còmic.
Molt més enllà del discurs feminista i la introducció de noves masculinitats, tan necessaris per canviar la visió del món on vivim, hi ha, primer de tot, la màxima visibilització d’una alarma social de magnitud considerable a casa nostra: la violència de gènere.
El passat 3 de novembre es va fer la taula rodona, dins del cicle "Temes del Pou", sobre "La lluita contra la violència masclista", a la Sala d'Actes del Centre Cultural el Casino.
28/10/2021
Recuperació d’un marge de Cal Cuques. | Foto: Francesc Rubí.
Gairebé 400 barraques de vinya –d’un total d’unes 4.000 en tot el Bages–, tines, marges, camins empedrats, pous, fites o fins i tot una era. L’inventari fet per Jaume Plans, per encàrrec de l’Ajuntament, ens dona fe que el terme de Manresa conserva nombrosos testimonis de construccions de pedra seca. L’any 2018, la Unesco va declarar aquest art Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat i a la ciutat hi ha diverses iniciatives per mantenir i refer barraques, camins i marges en mal estat.
14/10/2021
Portada del número 104 de la revista El Pou de la gallina
per Josep M. Macià Roldan, gerent i secretari tècnic del Col·legi d’Enginyers Tècnics Industrials de Manresa
En el número d'estiu del Pou, es parlava àmpliament de la febre de les càmpers. Per diferents raons, ara és això, una febre i una moda, fins al punt que costa molt trobar càmpers o furgonetes per adequar. Diversos casos eren analitzats i s’exposava l’ús, les vivències i les anècdotes de cadascun. Avui ens toca comentar que en tota reforma important que fem en un vehicle caldrà fer-ne l’homologació i legalització a la ITV, amb la documentació que ens pot preparar un enginyer.
L’anomenat capitalisme salvatge apunta, cada cop més, a la línia de flotació de l’estat del benestar. Fa pocs dies, el ministre de Seguretat Social espanyol, José Luis Escrivá –d’un partit dit obrer i socialdemòcrata–, convidava a ajornar l’edat de jubilació més enllà dels 65 anys.
En el marc dels actes de la Setmana de la Gent Gran, el passat 6 d’octubre es va fer la taula rodona, dins del cicle "Temes del Pou", sobre "La defensa dels drets de la gent gran", a la Sala d'Actes del Centre Cultural el Casino.
27/09/2021
Fotografia d'un grup d'usuaris camper al pla de la Cova. | Francesc Rubí.
Es tracta d’un fet contemporani: la passió per les furgonetes, les càmpers o les autocaravanes. Aquella antiga dèria de la classe mitjana per disposar d’un apartament a la costa o bé instal·lar la caravana al càmping tota la temporada d’estiu ha deixat pas a una pràctica més lliure, itinerant i cada dia a l’abast de més butxaques. Fins al punt que alguns d’aquests vehicles ja no són un recurs puntual per a les vacances sinó que, si molt convé, poden esdevenir l’habitatge quotidià.
El número de setembre de la revista publicava el reportatge "La integració de la Unitat Coronària genera controvèrsia", de Carles Claret. S’hi recollien les crítiques per com s’havia fet el trasllat de la Unitat Coronària a les noves infraestructures dins el Centre Hospitalari, que arribava en plena crisi econòmica de l’empresa gestora, amb un deute acumulat de 3.219 milions de pessetes.
