La construcció original era de planta baixa i quatre pisos i el 1942 se n’hi van afegir dos més i unes golfes, amb plànol de Joaquim Manich, en estil noucentista.

És un edifici plurifamiliar entre mitgeres de planta baixa i sis pisos, amb l’àtic reculat respecte de la façana.

Crida l’atenció per la interpretació del Noucentisme amb una composició acurada de les façanes.

​Al sud de la ciutat, a la riba dreta del Cardener i al costat del camí de la torre de Santa Caterina s’alça aquesta capella construïda el 1922 per substituir-ne una d’anterior que es va haver d’eliminar per ampliar les vies de l’estació de la Renfe.