Bloc de pisos de Modest Padró

Tot i que no s’ha trobat el permís d’obra original en l’arxiu municipal, se sap per memòria oral que Modest Padró havia començat aquest edifici el 1936, just abans de la Guerra Civil, i que durant el període revolucionari es va construir bona part de l’estructura. Llavors, el carrer Guimerà no estava del tot edificat i tenia una funció més industrial i comercial que no pas d’habitatge, tot i que ja hi havia algunes cases burgeses com aquest bloc del número 46. La construcció original era de planta baixa i quatre pisos i el 1942 se n’hi van afegir dos més i unes golfes, amb plànol de Joaquim Manich, aleshores arquitecte municipal de Sabadell, en estil noucentista. 
 

Ara és un edifici plurifamiliar entre mitgeres de planta baixa i vuit pisos, dels quals sis donen a la façana i dos són àtics reculats. La composició de la façana és acurada, amb el ritme marcat per l’alineació vertical de les obertures, quatre per planta fins al quart pis, mentre les línies horitzontals estan remarcades en el primer pis pel tractament del mur d’estuc de color pedra i pel balcó corregut amb barana de balustres que ocupa tota l’amplada de la façana, així com pels quatre balconets que trenquen el ritme vertical en el cinquè pis. Els dos panys laterals de la façana semblen torres, gràcies al tractament del mur d’estuc que simula carreus al voltant dels balcons, amb baranes de ferro dels extrems i als dos cossos laterals del sisè pis. La façana està coronada per una cornisa i la barana de pedra de la terrassa. Els tancaments són de persiana de llibret i la coberta és de teulada a dues vessants amb un petit terrat al sisè pis.
 

El catàleg protegeix parcialment l’edifici, en concret la composició i els elements de la façana per la interpretació que fa del Noucentisme, amb una estètica acadèmica ampul·losa, que marcava la diferenciació social burgesa. El promotor de l’obra va ser Modest Padró Riera, gendre d'Andreu Cabot, de qui va heretar la gestió de l’empresa que tenia la majoria de cinemes i teatres de la ciutat, que a més tenia la venda del gas butà o de molts altres productes. Padró vivia ben a prop, a la cantonada entre el Passeig i el carrer de Guimerà, i poc abans de 1936 havia comprat aquesta parcel·la a Francesc Pons Genescà.