Una de les primeres xarxes catalanes de transport d’electricitat a alta tensió va ser la que Energía Eléctrica de Cataluña va fer arribar a Manresa per incrementar el subministrament per a la indústria de la ciutat. L’empresa va instal·lar al núm. 200 de la carretera de Vic aquesta central receptora i transformadora el 1912 en un estil molt funcional, d’arquitecte desconegut, aixecada per Construcciones y Pavimentos SA, que fins a 1911 s’anomenava Miró, Trepat i Cia, que fou una de les introductores de la tècnica del ciment armat a Catalunya. Avui dia la central continua en actiu, tot i que l’edifici està buit i ha perdut les seves funcions.
És un edifici industrial aïllat de base rectangular i amb forma prismàtica, de planta baixa i dos pisos i amb coberta plana sobre la qual hi havia hagut una armadura de ferro per subjectar els cables que arribaven a l’estació que s’ha enretirat quasi totalment. La seva estructura és de formigó i l’interior està adaptat al volum de la maquinària elèctrica que l’ocupava. Les quatre façanes presenten una forta simetria en la distribució de les obertures, originalment hi havia cinc finestrals per planta a les façanes curtes i set finestrals a les llargues, tot i que s’han adaptat les funcions de l’edifici i moltes s’han tapiat. Tenen arcs rebaixats i els tancaments estan fets amb vidres petits i rectangulars compartimentats. A la façana principal també hi destaca el nom de l’empresa esgrafiat sobre la planta baixa, els murs exteriors són de maó i de paredat arrebossats i s’hi ha destacat en volum les línies d’imposta.
El catàleg de Manresa protegeix documentalment l'edifici, de manera que es podria enderrocar. Tot i així, forma part del catàleg perquè desperta la curiositat ciutadana amb el conjunt de torres i cables elèctrics que hi ha al voltant. També és un edifici pioner en l’ús d’una estructura de ciment armat i precursor del Funcionalisme, alhora que és un testimoni de l’arribada de les línies elèctriques d’alta tensió amb l’energia procedent primer de la central tèrmica de Sant Adrià del Besós i, al cap de pocs anys, de la central hidroelèctrica de Cabdella al Pallars Jussà. Formava part de la gran línia que anava del Pallars a Barcelona i també desviava una part del corrent cap a Vic.
-ALAYO, Joan Carles, «Els inicis del gas i de l’electricitat a Manresa», Dovella. Revista cultural de la Catalunya central, núm. 69, Centre d’Estudis del Bages, Manresa, 2000, p. 23-28. - CAMPRUBÍ, Josep, Una revolució a Manresa. 100 anys de llum elèctrica 1894-1994, Llibreria Sobrerroca, Manresa, 1996. - RAFAT, Francesc, Informe Estació Transformadora els Dolors, Manresa, 2025. (Agraïm a aquest autor l’accés al seu treball)PER SABER-NE MÉS:
