El número 150 de la revista, de desembre del 2000, publicava el reportatge de Laia Olivé: «Les comunitats religioses de Manresa veuen la necessitat d’autofinançar-se».
El número d’octubre del 2000 de la revista publicava el reportatge de Lluís Cuberes, amb fotografies de Francesc Rubí: «Manresa transforma la seva fesomia».
El número d’abril del 2000 de la revista publicava el reportatge de Lluís Cuberes: «L’excés de producció editorial rebaixa la qualitat de la literatura infantil i juvenil»
El número de març del 2000 de la revista publicava el reportatge de Marta Canellas i Cristina Matamala: L’expansió econòmica obre el món laboral a la dona.
En l’entrada del segle XXI, el número de gener del 2000 de la revista publicava el reportatge central: Manresans del segle XX, un treball especial elaborat per l’equip de redacció, en què la revista s’acostava a alguns dels homes i dones que d’una manera o altra havien estat testimonis i alhora protagonistes d’una gran part del segle que s’acabava.
Dotze anys més tard del primer reportatge: Conviure amb la sida (1987), el número d’octubre de 1999 de la revista publicava Els nous tractaments per a la sida donen esperança, de Lluís Cuberes.
El número de setembre de 1999 de la revista publicava el reportatge central Els magribins pateixen abusos i incomprensions, d’Ester Plana, Marta Sanmartí i Lluís Cuberes.
El número d’abril de 1999 de la revista publicava el reportatge central Manresa envelleix i exporta població jove, de Marta Canellas i Cristina Matamala.
El número de gener de 1999 de la revista publicava el reportatge central El nucli antic lluita per superar la degradació, en un moment en què la societat municipal Foment de la Rehabilitació Urbana de Manresa SA (Forum) s’havia proposat potenciar la rehabilitació del barri vell, amb intervencions directes i mitjançant ajuts a particulars.
El número de novembre de 1998 de la revista publicava el reportatge central, de Joan Barbé i Carles Claret, sobre la resposta popular a les campanyes de solidaritat a favor dels damnificats per l’huracà Mitch.
El número de juliol-agost de 1998 de la revista publicava el reportatge central, elaborat per Joan Barbé i Jordi Sardans, que analitzava el moment del Bàsquet Manresa SAE presidit per Valentí Junyent, després de guanyar la lliga ACB.
El número de juny de 1998 de la revista publicava el reportatge central, elaborat per Carles Claret i Isabel Luna, que analitzava les empreses familiars de la ciutat i els reptes del traspàs generacional al davant de negocis de diferents sectors. Nous empresaris com Ignasi Llobet (Supermercats Llobet), Ignasi Perramon (Perramon i Badia), Josep Piñot (Framun), Òscar Pujol (Pujol Muntalà) o Valentí Roqueta (Bodegues Roqueta) explicaven a la revista com havien afrontat el relleu i com veien el futur.
El número de maig de 1998 de la revista publicava el reportatge central, elaborat per Carles Claret, que analitzava la problemàtica dels aparcaments a la ciutat, davant l’imminent tancament del solar de l’Atlàntida i en ple debat sobre el projecte de la plaça de Sant Domènec.
El número de març de 1998 de la revista publicava el reportatge central de Joan Barbé, que analitzava l’augment del consum de drogues de disseny a la ciutat.
El número de febrer de 1998 de la revista publicava el reportatge central d’Eva Díez i Laia Olivé, que analitzava l’evolució de les adopcions, cada vegada més freqüents a Manresa, malgrat les traves legals amb què es trobaven les famílies i el fet que calia anar a buscar els infants a països llunyans.
El número de gener de 1998 de la revista publicava el reportatge central de Joan Barbé i Carles Claret, que analitzava el boom de la construcció a Manresa. Continuava augmentant el parc d’habitatges, per damunt de la demanda real, per causes econòmiques, socials i polítiques.
