El gaig blau, el blauet, la puput i l'abellerol són ocells del mateix grup –l’ordre del coraciformes– que el todi cubà. Aquest ocell apareix a la portada del llibre, de quasi 300 pàgines, "Field Guide of Birds of West Indies" (Guia de camp dels ocells de les Índies Occidentals), escrit el 1936.

Aquest és un indret on la riera de la Golarda circula per un terreny rocós on ha excavat diversos gorgs. Encara que no tinguem intenció de remullar-nos, val la pena fer-hi una visita, tenint en compte que l’accés és molt fàcil seguint la carretera de la Coma, que comença passat el pont abans d’entrar a Monistrol venint de Calders.

A l’edat de pedra, els nostres avantpassats eren nòmades, es passaven la vida caminant. Per poder sobreviure, s’havia de continuar caminant per torbar nous recursos, aliments i nous aixoplucs. No tenien una llar fixa. La seva vida esdevenia un llarg viatge. Cada matí obrien nous camins. El camí per a ells era el mateix relat de l’existència. Canviant paisatge i camins, canviaven de vida.

Estan situades a la comarca del Solsonès, prop de l'extrem occidental, a tocar de l'Alt Urgell, es localitza a ponent de Cambrils, dintre del terme municipal d'Odèn, un dels municipis que formaran part del futur Parc Geològic i Miner del Solsonès–Alt Urgell.

L’aigua cau en forma de neu, gel o d’aigua i llisca per les superfícies amb més pendent. Flocs, calamarsa i gotes cauen disperses i es reuneixen amb d’altres a les torrenteres, als rierols i als rius.

Passant per l’Eix Transversal a les envistes d’Artés, criden l’atenció un seguit de cingles de color vermell intens que hi ha a l’altre costat de la Gavarresa.

Un dels atributs que s’adjudica de manera convincent a la la natura és que és sàvia. Fins i tot, un programa d’humor (i natura) a la televisió pública catalana es titulava "Natura sàvia", i n’afavoria aquesta visió inversemblant.

Al Geoparc hi ha nombrosos exemples de balmes que es van condicionar per obtenir un corral per al bestiar, un habitatge permanent o un refugi temporal per a pastors, carboners o viatgers.

Catalunya és un país que té molts escriptors, molta gent de lletres. Sovint es dona poca importància als científics, als escriptors científics. Potser és que descriuen realitats massa objectives i els catalans necessitem omplir la ment de ficcions subjectives.

La vall de Madrona, al municipi de Pinell del Solsonès, a ponent de Solsona, és poc coneguda. És una vall oberta cap a ponent, cap al Segre i cap a l’Alt Urgell, drenada pe la riera de Madrona i la de la Maçana, que ajunten les aigües més avall de Sant Pere de Madrona, per portar-les cap al Segre.

Cal dir que l’anomenat pont de Cabrianes és força lluny d’aquesta població, a uns 3,5 km riu avall, on el Llobregat passa pel congost d’Olzinelles. És un punt molt estratègic per l’estretor del riu i la solidesa de la roca, perfecta per edificar-hi un pont. De fet n’hi han hagut diversos en el decurs de la història, per assegurar el pas del Camí Ral de Manresa a Vic.

Es troba situat al Solsonès, prop de l’extrem septentrional. Es localitza al Nord de Canalda, dintre del terme d’Odèn, un dels municipis que formaran part del futur Parc Geològic i Miner del Solsonès–Alt Urgell.

Tradicionalment s’anomenava guixera el terreny on s’extreia la pedra de guix i alhora el forn on es coïa, que era sempre a poca distància, com passa a l’indret que comentem avui.

És a l’extrem septentrional i alhora oriental del terme solsonenc de Navès, al costat de riu d’Aigua d’Ora, que una mica mes amunt es denomina de l’Aigua de Llinars, però que en entrar al terme de Navès canvia el nom, que ja no perdrà fins a l’aiguabarreig amb el Cardener, molt prop de Cardona i de Sorba.

Encara que sembli estrany, algunes vegades els rius poden canviar sobtadament el seu recorregut, com va passar en un tram del Calders en uns temps geològicament molt recents, i podem veure en el paisatge els efectes d’aquell esdeveniment.

En aquesta ocasió, no ens referirem a un indret purament geològic, sinó a un lloc on han estat explotats en el passat els materials geològics i que posteriorment ha estat convertit en un centre geoturístic, malgrat que en aquests moments estigui tancat per problemes geològics que esperem ben aviat quedin superats.

Al Bages hi ha diverses surgències d’aigua salada, algunes de les quals són conseqüència de l’activitat minera i altres que no hi tenen cap relació, com la del torrent salat de l’Abadal, d’origen totalment natural i coneguda des de fa segles.

Els miradors són llocs elevats des dels quals es pot fer una bona observació de diferents indrets alhora. A molts dels Geoparcs i dels Parcs Geològics hi ha llocs que tenen de la categoria de miradors. En aquesta ocasió, ens centrarem en els situats al Port de Compte. I ho farem amb el més meridional, situat al costat del repetidor, a la carretera de Coll de Jou al Port de Comte.

Es consideren materials geològics tots els que constitueixen el nostre planeta, entre ells l’aigua, la neu i el glaç, i la seva explotació es pot considerar una forma particular de mineria de la qual ara parlarem.

Aquest indret, geològicament molt espectacular, es troba situat al terme municipal de la Pobla de Claramunt (Anoia). Concretament, es localitza lleugerament al Nord del poble, a tocar del riu Anoia i de la via dels ferrocarrils, en el seu sentit cap a Igualada.