La vall de Madrona

L’antic terme de la vall de Madrona limitava amb el de Pinell del Solsonès i per ponent amb el de Bassella, a la comarca de l’Alt Urgell. Per l’extrem sud-occidental, amb el terme de Vilanova de l’Aguda, a la comarca de la Noguera. El barranc que drena aquest terme, el barranc de Valldòries. neix als voltants de Santes Creus dels Bordells, on hi ha una esvelta església romànica, que forma part del terme antic de Madrona.

 

Geològicament tots aquests indrets es troben situats al bell mig de la Depressió Geològica de l’Ebre (o Conca Geològica de l’Ebre), una de les tres unitats en les quals es distribueix la geologia del nostre país i que alhora és la unitat geològica més extensa de la Catalunya Central. Com és habitual a tota la depressió, els materials que afloren en superfície són cenozoics, de la també anomenada Era Terciària. En concret, els materials que apareixen a la vall de Madrona pertanyen a l’Oligocè, un dels períodes en què es subdivideix el Cenozoic. Aquests terrenys tenen una antiguitat mitjana d’uns 40 milions d’anys i són posteriors a la fase àlgida de la formació dels Pirineus. Fonamentalment, els materials que hi afloren són argilosos (en realitat margosos, ja que tenen un elevat contingut en carbonat càlcic). També són sorrencs. I tenen una tonalitat ocre, de vegades bruna. Aquest color ens indica que tenen un origen continental i pertanyen a la Formació Solsona, equivalent i coetània de la Formació Artés, amb la diferencia que aquesta darrera és rogenca. La coloració la donen dos minerals de ferro diferents, la Goethita (Limonita) al Solsonès i l’Hematites al Bages. Un darrer fet de la vall de Madrona és la presència de paleocanals, antics barrancs reblerts de sediments, que després s’han endurit i que més tard, en erosionar-se els dels voltants han quedat aixecats i s’ha produït una inversió del relleu. Sobre un d’aquests paleocanals es situa l’església de Sant Pere de Madrona.