Soc docent, mestre de l’escola concertada. Des de fa més de quinze anys, dia a dia intento transmetre el que sé als meus alumnes. Mai no m’han afectat en excés les crítiques generals o els tòpics tronats sobre la meva professió. Però després dels anys i de viure diàriament la vida dins d’una aula, penso que ja n’hi ha prou de veure la inacció, la manca de compromís i la nul·la voluntat de cap millora substancial de la conselleria d’Educació, tot i veure com un dels pilars de qualsevol país es va desfent a ulls de tothom. Fa anys que els docents anem perdent poder adquisitiu. Des de fa dècades, aquesta pèrdua econòmica ha vingut acompanyada d’un augment de la càrrega burocràtica –la majoria, amb una finalitat força dubtosa– i el que és pitjor, d’una pèrdua de la capacitat de poder donar una bona resposta a les demandes escolar i socials. Els grans discursos sobre inclusió –necessaris– han estat brindis al sol sense recursos i, per tant, res més enllà de titulars grandiloqüents.
Com en qualsevol reclamació catalana, no s’ha d’obviar l’infrafinançament i el robatori ingent i continuat que provoca l’Estat. Però la sensació que el país té –i ha tingut– unes polítiques poc clares, dilapidant diners i regalant a amics, coneguts i saludats, també obliguen a replantejar-se el que s’ha fet. És per això que desitjo –de fet, exigeixo– que els sindicats catalans –l’error històric d’haver atorgat tant poder a CCOO i a UGT el continuem pagant–, segueixin la lluita i empenyin per la millora. Ara és el moment d’aconseguir un canvi real. I encara que els que estem a l’escola concertada sabem del cert que no serem benvinguts en espais comuns –el sectarisme tronat fa força mal–, cal que ens mengem aquests gripaus per tal de guanyar millores laborals i pedagògiques. Alhora, cal aprofitar-ho per anar creant l’ambient per tal de plantejar canvis paradigmàtics com han de ser el calendari, l’horari, els incentius laborals…
És l’hora que l’educació a Catalunya exigeixi el que es mereix. Per nosaltres, però sobretot, pels nostres infants i pel futur del país, cal que ens impliquem i lluitem per exigir el que hauria de ser normal. Ens hi juguem el present i el futur de tots.
