Aquesta informació es va publicar originalment el 9 de febrer de 2018 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Els Amics de l’Art Romànic van organitzar la projecció d’un audiovisual-conferència sobre "L’art romànic vist per Miquel Pahissa" a la sala d’actes del Casino. Pahissa, expert en art romànic europeu, és autor d’una pàgina web fotogràfica que conté més de 30.000 imatges catalogades: "Romànic.eu". L’afició que té pel romànic li ve del seu pare Joan, que es va dedicar exclusivament a la recerca de l’art romànic català. Les construccions romàniques van de finals del segle X al XIII i es caracteritzen bàsicament per l’arc de mig punt, la simplicitat de les formes arquitectòniques i una bellesa excepcional en les imatges de les seves pintures. S’estén arreu d’Europa en forma de catedrals, esglésies, ermites, monestirs, castells, ponts i hospitals. Té influències romanes, islàmiques, germàniques, bizantines i orientals. A Catalunya, llombardes, provinents del nord d’Itàlia.
L’audiovisual comença amb les esglésies romàniques dels Països Catalans, és a dir, amb els límits territorials medievals i de tots els territoris de parla catalana. Més endavant, acompanyat de la seva esposa Joana, aprofitaven les vacances per viatjar pel nord de la Península Ibèrica, tot resseguint les restes d’art romànic, fins al cap Finisterre. A l’Aragó destaca especialment la província d’Osca. El desenvolupament de l’art romànic a Navarra ve determinat pels pelegrinatges a Santiago de Compostel·la, des de Jaca o Roncesvalles. Al llarg dels segles XI i XII, es potencia aquest camí culturalment i econòmicament fins al sud del riu Ebre. A Euskadi, el romànic es limita a unes quantes ermites a Àlaba, concretament als voltants de Vitòria-Gazteiz. El càntabre dura fins ben entrat el segle XIII. El de Castella i Lleó és extens i grandiós, principalment a Palència i Burgos, però també a Sòria i Segòvia. A Astúries hi predominen les esglésies pre-romàniques i a Galícia, sobretot la tomba de Santiago de Compostel·la, plena de pelegrins que provoquen nous aires constructius amb plantes de creu· llatina, d’influència francooccitana. Pel que fa a Europa, destaquen Alemanya, Suïssa, França, Itàlia i Portugal. Les portalades romàniques acostumen a estar situades a l’oest com a entrada principal a l’església, algunes decorades amb arquivoltes, columnes i capitells. A les ermites més modestes la porta sol estar situada al migdia, és a dir al sud. Interiors, forjats de ferro, timpans, pintures, piques baptismals, mosaics, criptes, imatges, claustres, capitells, campanars, absis, i algunes curiositats van posar fi a una presentació didàctica per donar a conèixer l’art romànic europeu.
