Aquesta informació es va publicar originalment el 29 d'abril de 2013 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Sabeu aquella sensació que us queda quan, després d’un malentès amb algú, finalment l’acabeu aclarint? Doncs penso que aquests dies, uns quants manresans i uns quants vigatans estan vivint una sensació similar.
Set segles després del conflicte que va enfrontar Manresa i Vic a causa de la construcció de la Sèquia, els ponts entre les dues ciutats sembla que es van refent, a poc a poc, sense presses, però de manera significativa. I és que l’acord per crear una estructura universitària federada entre la Fundació Universitària del Bages i la Fundació Universitària Balmes, titular de la Universitat de Vic, representa la primera gran entesa entre dues ciutats que, tot i estar a prop físicament, sempre han estat lluny en l’imaginari col•lectiu.
La rivalitat per uns fets històrics que van succeir l’any 1345 encara no s’ha acabat de pair. Els nens manresans aprenen a l’escola que el bisbe de Vic, Galzeran Sacosta, no volia que la Sèquia, que havia de deslliurar la ciutat de la sequera, travessés les seves terres i això, explicat així als nens, converteix tots els vigatans en enemics dels manresans. Però una cosa és que la ment d’un nen simplifiqui els fets i l’altra ben diferent és que els adults ho continuïn vivint així. Ho hem d’anar superant. Tots plegats!
No han estat pas pocs els intents d’acostament entre les dues ciutats. Els he viscut directament com a periodista. Els primers contactes entre els alcaldes amb voluntat d’entesa es van produir l’any 2002, quan els aleshores alcaldes de Manresa, Jordi Valls, i de Vic, Jacint Codina, van establir uns primers acords per treballar unes taules de cooperació que es van quedar en paper mullat. L’eix transversal ens posava més a prop físicament i els dos alcaldes treballaven conjuntament per reclamar-ne el desdoblament o per reivindicar una millor estructura judicial al territori de les comarques centrals.
Però la història va voler una vegada més estroncar la bona sintonia. El ressorgiment del debat territorial torna a enfrontar-nos. Vic no vol ser una segona ciutat en una Catalunya Central capitalitzada per Manresa i treballa amb totes les seves forces per defensar una vegueria de l’Alt Ter formada per Osona i el Ripollès. L’any 2009, un cop refredat de nou el debat territorial, es produeixen nous acostaments, aquesta vegada entre els nous alcaldes, el vigatà Josep Maria Vila d’Abadal i el manresà Josep Camprubí. Contactes que continuen quan Valentí Junyent pren el relleu a Camprubí.
I aquesta vegada, la cosa ha anat de debò. Tan de debò que fa pocs dies es signava l’acord de federació universitària entre Manresa i Vic i amb la solemnitat d’un escenari com el Palau Robert. I penso que, així com fa més de 600 anys un fet històric va marcar les relacions fredes entre ambdues ciutats, els protagonistes d’aquesta signatura poden estar orgullosos d’haver encetat una nova etapa que espero que no es limiti a la cooperació universitària. Si heu estat a Vic convindreu amb mi que és una gran i preciosa ciutat i si en coneixeu la gent, com els pocs que jo en conec, veureu que poc tenen a veure amb aquell bisbe del segle XIV. Així que, manresans i vigatans, som-hi junts, que el país ens necessita!
