Aquesta informació es va publicar originalment el 28 de març de 2013 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Passo amb els meus fills per davant de l’espectre de la Fàbrica Nova. Tot i la lona gegant amb la qual l’actual propietat, Sacresa, va embolicar tant l’edifici històric com tot el perímetre de l’antiga fàbrica quan va convertir-se en la propietària del recinte, sembla l’esquelet d’un edifici bombardejat. El meu fill gran, de set anys, em demana què és i li ho explico com si fos un conte.
Hi havia una vegada uns senyors que van creure que aquella antiga fàbrica es podia convertir en un lloc per fer-hi pisos, aparcaments i botigues, però es van quedar sense diners i no ho van poder fer. Ell no ho entén. I si hi volien fer pisos, per què no els han fet? Doncs perquè es van quedar sense diners, li torno a dir. Però ell no sembla massa convençut.
Fa uns dies en parlàvem amb una veïna del barri a qui coneixem i visitem de tant en tant. Li explicava que amb el meu home bufem alleujats cada vegada que ens recordem que, just quan s’iniciava el projecte i nosaltres buscàvem pis, vam estar pensant-nos de comprar alguna cosa per la zona. Estàvem convençuts que tot l’entorn es revitalitzaria amb l’operació. Estàvem ben equivocats, si no és que el futur s’entossudeix a portar-nos la contrària. De moment, però, l’espai s’ha convertit en això, en un espectre, en un improvisat nou hàbitat per als ànecs que neden per les seves acumulacions d’aigua i en un viver de mosquits tigre. Aquesta nostra coneguda es queixava d’això i m’explicava les angúnies que patien els que hi viuen més a prop amb aquesta plaga.
El meu fill, amb la saviesa innata d’un nen de set anys, m’ha dit que la Fàbrica Nova segur que estava trista perquè l’havien abandonat i m’ha dit que els que li han fet això no poden tenir cor, perquè, segons ell, si t’estimes una casa no la pots abandonar i ets molt dolent si ho fas. I no li he pogut portar la contrària de cap de les maneres.
Em pregunto quants anys més la Fàbrica Nova serà una fàbrica trista, un cau de mosquits i un refugi d’ànecs. Encara recordo el dia que vaig assistir a l’inici de les obres. Tothom pensava que començava una cosa molt gran, un revulsiu per aquella zona de la ciutat, una nova centralitat que donava un nou sentit i una nova funció al que durant molts anys havia estat un lloc ple d’activitat de màquines tèxtils i de persones entrant i sortint com formigues a l’hora dels canvis de torn. I jo hi era i tenia la sensació de viure un moment històric que ara ha perdut tot el seu sentit.
M’agradaria que amb el temps pugui tornar a trobar-li sentit, que es reprengui el projecte, que aquell forat allà al mig deixi de ser un forat, que es recuperi la il•lusió que va generar, sigui amb els plans que hi havia dissenyats o amb uns altres adequats al moment en el qual s’executin. Això voldrà dir que la Fàbrica Nova deixarà de ser la fàbrica trista i així el meu fill podrà confiar en el bon cor de les persones que s’estimen les cases i les cuiden.
