Aquesta informació es va publicar originalment el 7 de març de 2013 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
El meu intel·lecte… sí. De què puc queixar-me, i per què tant. No és propici que aquest sigui el meu discurs dominant en la majoria de les meves paraules, és injust, i de fàcil hàbit contaminar-me de tals afirmacions. Què pot esperar una persona que no ha superat ni el batxiller, que amb l'edat més primerenca a la qual pot accedir a l'ocupació estava endinsat en un món de pensaments absurds i l'obligació dels quals era procurar-se unes quantes pessetes per malgastar-les al més aviat possible i enterrades en dies festius que acabaven com l'infern que abans refereixo. Aquest és el motiu del meu tràgic pensament sobre mi i les meves possibilitats?
Puc dir que l'ambient tèrbol del meu al voltant m'empenyo cap a la meva destinació actual, però qui és l'acudeix a tals emplaçaments ombrívols i poc assolits. Aquest és, doncs, l'emplaçament de l'obrer; el que viu en un barri de multitud d'habitatges protegits en les quals les situacions familiars, en la major part dels casos, el mal és regnat per algun tipus d'excés o, per contra, del mínim.
Però torno al meu discurs a l'anterior, al mal hàbit… És cert que no podia pagar-me una vida de capritxos i d'estudiant com molts uns altres tenen l'oportunitat. Sí, però si el meu propòsit era tal hagués optat per procurar-me els mitjans per a tals esdeveniments. En mirar enrere m'adono que, igual que molts, aquest no era el meu desig per la meva falta de maduresa i la meva limitació d'enginy. Aquesta falta d'enginy es resolia amb moltes paraules irracionals que rebatien les postures més concordes a la meva edat i prenien senderes del que sí tenia lloc entre els superpoblats edificis que m'acompanyaven totes les nits a mi al voltant.
I ara estic preparat per a la instrucció… aquesta que havia de rebre en el seu moment però que arriba amb desafortunat retard però, saben…, mai és tard per a ningú ni per res. Així que m'he proposat posar remei a tal assumpte i tal vegada, i solament tal vegada, pugui treure’m de sobre aquesta gran llosa que arrossego encadenada a la meva jove esquena. I si la meva forma de pensar no és l'adequada a causa d'aquests mals hàbits que m'han proporcionat uns esquemes cognitius bastant deplorables i, aquests, amb el temps i l'esforç, puguin ser substituïts per una set de saber, per uns valors correctes, per una àmplia percepció del mut i, en definitiva, una estructura nova que em permeti adaptar-me al medi, com diria Darwin, de la millor forma possible. Això és, al meu entorn, el de l'obrer, en el qual perilla la seva vida i es ven per unes pessetes per procurar-se mitjans pel no saludable i a continuar vivint entre la massificació d'allò més comú de la nostra societat.
Aquest pensament l’estic treballant però pot ser que sigui la meva ànsia de sortir d'aquest lloc i arribar on tots volen, arribar a ser… Potser és momentani, però pot ser que sigui, o millor dit, que produeixi l'espurna del canelobre de la saviesa, alguna cosa tan llunyana i prohibida en aquests moments per a mi. De moment tinc un any per consultar-ho diàriament i pensar si això és possible. El meu intel·lecte està atrofiat. Sí, com bé vaig dir, però el meu desig comença a despertar. La qüestió en aquest moment més important és com començar. Quins passos seguiré i a qui he d’acudir? O això és solament una estupidesa per l'avorriment de la meva vida buida, qui sap…
